Penetra'm

Un relat de: Dopamina

Penetra'm com la pluja
penetra la terra.
Penetra'm com un riu
ho fa amb el mar.
Penetra'm suau com una brisa
o amb violència com un huracà.

Penetra'm com vulguis.
Penetra'm com puguis,
però penetra'm, nena.

Penetra'm amb paraules
o amb la teva mirada.
Penetra'm amb silencis
o amb la teva veu.
Penetra'm fins l'ànima
i corre't dins meu.

Comentaris

  • Doncs[Ofensiu]
    AnNna | 07-10-2005 | Valoració: 9

    Pensava que seria una altra trampa com la de la Gemma, però es veu que no...

    Un poema d'una temàtica que sovint costa que quedi poètica o ben formada, ben expressada, però tu l'has clavat a la perfecció...

    està molt ben fet.... ;)

    Petons!

    AnNna

  • M'ha enganxat el títol...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 16-06-2005

    ...i tot el poema sencer.
    Eloquent, potent, tendre, i amb la cadència que cal. Un reclam, un conjur, un prec. M'ha encisat.

  • girasol | 16-06-2005

    (Ho haig de dir... sento molt dir-ho però he estat el lector que ha fet el número: 69! m'ha fet molta gràcia!)
    A més d'ai`xò, m'agrada el poema... a vegades costa fer poesia que surti una mica dels tabús... molt bé noi...

  • GariKoitz | 15-06-2005

    Una poètica prou explícita!

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

26373 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.