Pèlags d'amor - (ARC a la ràdio - amor)

Un relat de: Galzeran (homefosc)
Pèlags d’amor


—Fa temps que ho penso.
—Sí? I en què penses?
—Tinc un dubte entre l’amor i la por.
—Són dos sentiments molt humans, un d’ells és irracional, l’altre, allò que ens diferencia de la barbàrie, del salvatgisme.
—Els lleons senten amor? Ells són salvatges, oi?
—Tens raó. Veiem massa reportatges d’Àfrica a la televisió.
—Això no crec que ens faci mal. Menys televisió fora desitjable, malgrat la veiem poc.
—L’amor ha de ser una altra cosa, els animals ens demostren que ells també estimen, i si fos a l’inrevés? Si estimar fos semblar-nos més a les bèsties?
—Saps com t’estimo, ho saps oi?
—Sí, però no has seguit el fil de la conversa.
—Cada dia em costa més. Tu dius que m’estimes, que sempre m’has estimat, però ara... ara no sé si ho tinc clar. I tu? ho saps?
—No serveix de res fustigar-se per banalitats.
—Què no ho és?
—Els fills...
—Has parlat amb els nens?
—L’Albert i la Júlia ja són prou grans, i tenen els seus problemes, avui anaven al cinema a veure una de salmons al Iemen.
—Els has convidat tu? Ells no tenen gaires recursos, i a sobre jo...
—No li donis tombs ara.
—Em segueixes?
—Amb tu, fins a la fi dels temps.
—No tenim un futur gaire galdós, doncs.
—Però és tot el que tenim, en vols un altre?
—I tant que sí! Però no tenim on escollir. Què fas ara?
—Em prenc la pastilla.
—N’has de prendre dos?
—Fes-me un petó.
—Com els d’abans?
—De tirabuixó...
—M’has passat les dues pastilles!
—Ara en prenc jo dues més.
—Així, vols venir amb mi?
—Posem una cançó?
—Sí, aquella dels últims de la fila...
—La del mar?
—Mar antiguo... és bonica...
Sona una guitarra, i un timbal de fons li fa el retruc, fins que una veu trista comença el cant planyívol.
—Parla de l’amor...
—Sí, prou clarament...
—Adéu amor.
—T’estimo un mar.

***

—Hola, Albert?
—Sí, digues?
—Sóc el Joan, el veí dels teus pares.
—Sí Joan, ja et conec, digués!
—Mira, els teus pares tenen la música molt alta i... fa dues hores que sona la mateixa cançó, “Mar antiguo...” me la sé i m’agrada, però escolta, podries passar per casa dels...? Albert...?

Comentaris

  • Doncs...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-05-2012 | Valoració: 10

    ...jo també em pensava al llegir-ho que volien morir junts. L'amor i la mort quasi tenen el mateix só. Però si una persona troba el seu complement ha de ser traumatic perde'l.
    Moltes gràcies pels teus comentaris.

    Una abraçada.

  • No sé si he entès res....[Ofensiu]
    quimmiracle | 24-05-2012

    Llegint la intervenció de l'Aleix, no sé si entès res del relat! Pensava que se suïcidaven tots dos -no sé ben bé per què, perquè tot sembla en principi rutllar- fent un pacte de fer-ho junts, per amor, amb les pastilles. Però la intervenció del company m'ha descol·locat completament!

    Llegir-te, sempre és un plaer!

    Quim



  • Una visió original, aconseguida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-05-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic Ferran! Una altra visió de l'amor, comentat amb gràcia, ironia i un sentit de l'humor molt encomanadís, molt ben trobat i , sobretot, molt original. La conversa d'ells dos és molt sincera i ingènua alhora. M'ha agradat que hi posis els Darrers de la Filera (una salutació al Manolo Garcia, un gran poeta). La darrera conversa del veí i el fill, el punt perfecte final. Una forta abraçada.

    aleix

  • error garamatical[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-05-2012

    en aquest diàleg:

    —Sí Joan, ja et conec, digués!

    hi ha un accent que no hi ha d'anar.

    Dispenseu, coses del corrector automàtic.

    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

839 Comentaris

264243 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Dels meus relats a concurs, que durant els anys de participar van quedar finalistes, n'he fet un recull electrònic que podeu baixar/descarregar gratuïtament des de LEKTU
No sempre els he publicat sota aquest perfil, però tots es poden trobar dins la pàgina de relats en català.



Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A