Cercador
Pecats
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Pecats
Abandonava la classe amb tremolor i les pupil·les dilatades. S’hi va capficar durant tot el trajecte en metro fins a Esplugues. Es repetia l’escena una i una altra vegada i continuava sense creure el que havia passat. Aquell dia li tocava dinar amb els pares però no podia parar quieta. A la taula s’havia sentit les galtes vermelles i tan desconcentrada que la mare li havia fet unes quantes preguntes incòmodes. Amb l’excusa dels exàmens va acomiadar-se aviat i va tornar en bus cap al seu pis d’estudiant a Sants. Va pujar les escales i va tirar-se al llit de la seva habitació mig suada on va reproduir mentalment tots els gestos i les mirades que tenia clavades al cervell. Se sentia avergonyida i excitada.
Era la primera classe i el Ricard s’estava presentant a tothom. Era jove i realment atractiu. Des del primer moment que ella havia travessat la porta ell no havia deixat de mirar-la. Notava que li observava l’esquena i també la cara i el tors en seure a la tercera fila. L’Èlia va donar una mirada als seus companys per veure si també la miraven d’aquella forma inusual que confirmés que devia anar despentinada o ensenyant el cul. Cap senyal, però ell no va parar i va demanar que es presentessin un per un amb molt interès. Quan li va tocar a ella el Ricard era molt a prop. El cor li bategava fort. Quan va acabar amb el seu nom, el curs i el seu objectiu professional va escoltar un “fantàstic” tan melós i llaminer que ara sí que tots els seus companys la miraven desconcertats.
Ayla
Abandonava la classe amb tremolor i les pupil·les dilatades. S’hi va capficar durant tot el trajecte en metro fins a Esplugues. Es repetia l’escena una i una altra vegada i continuava sense creure el que havia passat. Aquell dia li tocava dinar amb els pares però no podia parar quieta. A la taula s’havia sentit les galtes vermelles i tan desconcentrada que la mare li havia fet unes quantes preguntes incòmodes. Amb l’excusa dels exàmens va acomiadar-se aviat i va tornar en bus cap al seu pis d’estudiant a Sants. Va pujar les escales i va tirar-se al llit de la seva habitació mig suada on va reproduir mentalment tots els gestos i les mirades que tenia clavades al cervell. Se sentia avergonyida i excitada.
Era la primera classe i el Ricard s’estava presentant a tothom. Era jove i realment atractiu. Des del primer moment que ella havia travessat la porta ell no havia deixat de mirar-la. Notava que li observava l’esquena i també la cara i el tors en seure a la tercera fila. L’Èlia va donar una mirada als seus companys per veure si també la miraven d’aquella forma inusual que confirmés que devia anar despentinada o ensenyant el cul. Cap senyal, però ell no va parar i va demanar que es presentessin un per un amb molt interès. Quan li va tocar a ella el Ricard era molt a prop. El cor li bategava fort. Quan va acabar amb el seu nom, el curs i el seu objectiu professional va escoltar un “fantàstic” tan melós i llaminer que ara sí que tots els seus companys la miraven desconcertats.
Ayla
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!