Cercador
Pecats culinaris
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Pecats culinaris
L’Antònia acabava de llegir la notícia al diari. Una veïna de Castro Urdiales havia repartit, durant mesos, croquetes fetes amb el cos del seu marit.
La seva vida, va pensar, tenia tots els ingredients necessaris.
Amb els seus estalvis i molt d’esforç, finalment havia aconseguit comprar aquell piset que des del primer moment la va enamorar. El diari deia busques vivenda? Vine a descobrir el nostre cèntric apartament solejat, tranquil i molt ben comunicat. Què més podia demanar?
Totes les seves expectatives resumides en un únic anunci i la veritat el piset era un autèntic bombó així que no s’ho va pensar dues vegades. Estava il·lusionada, emocionada, com una nena amb sabates noves.
L’eufòria amb que havia estrenat aquell pis havia quedat ràpidament eclipsada en conèixer els veïns del pis de dalt, una parella sorollosa que es dedicaven a fer la vida impossible a la veïna de sota, és a dir, ella. Tot un calvari.
Avui tenia convidats, els volia sorprendre preparant un menú especial i justament estava fent croquetes, en tenia la mà trencada, li sortien molt bones, eren tota una garantia d’èxit. Cuinar l’ajudava a mantenir la ment en blanc com un laboratori on cuinar els seus neguits, no podia negar que el subconscient l’estava traint.
Potser li hauria agradat més menjar-se els seus veïns a cullerades o potser el que hauria de fer és deixar de comprar diaris durant una temporada. Què en penses?
Montse Cercós Farreny
L’Antònia acabava de llegir la notícia al diari. Una veïna de Castro Urdiales havia repartit, durant mesos, croquetes fetes amb el cos del seu marit.
La seva vida, va pensar, tenia tots els ingredients necessaris.
Amb els seus estalvis i molt d’esforç, finalment havia aconseguit comprar aquell piset que des del primer moment la va enamorar. El diari deia busques vivenda? Vine a descobrir el nostre cèntric apartament solejat, tranquil i molt ben comunicat. Què més podia demanar?
Totes les seves expectatives resumides en un únic anunci i la veritat el piset era un autèntic bombó així que no s’ho va pensar dues vegades. Estava il·lusionada, emocionada, com una nena amb sabates noves.
L’eufòria amb que havia estrenat aquell pis havia quedat ràpidament eclipsada en conèixer els veïns del pis de dalt, una parella sorollosa que es dedicaven a fer la vida impossible a la veïna de sota, és a dir, ella. Tot un calvari.
Avui tenia convidats, els volia sorprendre preparant un menú especial i justament estava fent croquetes, en tenia la mà trencada, li sortien molt bones, eren tota una garantia d’èxit. Cuinar l’ajudava a mantenir la ment en blanc com un laboratori on cuinar els seus neguits, no podia negar que el subconscient l’estava traint.
Potser li hauria agradat més menjar-se els seus veïns a cullerades o potser el que hauria de fer és deixar de comprar diaris durant una temporada. Què en penses?
Montse Cercós Farreny
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!