Cercador
Pecat original
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Pecat original
Tres... tretze... vint-i-dos.
Va ser el meu pecat original, el meu gran error, i ha condicionat tot allò que he fet i tot allò que he sigut des d’aquell fatídic moment. No va ser la meva timidesa juvenil, ni tan sols la meva inseguretat d’adolescent acomplexat, simplement vaig deixar-la marxar com qui deixa anar un vaixell de paper en un rierol de primavera. Ella, la noia més meravellosa que he conegut mai, tornava cap a casa després de compartir amb mi un altre capvespre asseguts al passeig marítim, mentre jo observava com la seva silueta es desdibuixava en la llunyania ignorant que aquell havia sigut l’últim cop que em perdia en els seus ulls. La seva bellesa imperfecta, el seu somriure captivador i la manera com em feia sentir quan estàvem junts eren el millor que m’havia passat mai.
Tres... tretze...
L’endemà vaig saber que havia tornat amb els seus pares a la ciutat i amb el pas dels dies vaig comprendre que mai més no la tornaria a veure. Sí, va ser el pitjor pecat de la meva vida, sens dubte, i encara avui n’estic pagant la penitència. D’ençà d’aquell capvespre els anys han transcorregut a batzegades, i tots els dies m’imagino com hauria sigut viure al seu costat.
Tres...
Ara que tinc 41 anys he pres una decisió: ho deixaré tot i marxaré a buscar-la. Necessito dir-li tot allò que no vaig ser capaç de treure de dins meu en aquelles inacabables converses a la vora del mar. No sé on és, si ha trobat l’amor amb algú altre o si la soledat és, també, la seva millor companyia però vull tenir-la davant meu una vegada més.
-Senyor Josep, pot repetir els tres números que li he dit al principi?
En Josep es mira la doctora amb els ulls vidriosos i una expressió de desconcert. Després, desvia la mirada cap a l’infinit i continua immers en els seus pensaments, aliè a la realitat que l’envolta. Assegut a la cadira de rodes, als 86 anys i en una fase avançada d’Alzheimer, en Josep somriu perquè molt aviat es retrobarà amb l’amor de la seva vida.
Ben M
Tres... tretze... vint-i-dos.
Va ser el meu pecat original, el meu gran error, i ha condicionat tot allò que he fet i tot allò que he sigut des d’aquell fatídic moment. No va ser la meva timidesa juvenil, ni tan sols la meva inseguretat d’adolescent acomplexat, simplement vaig deixar-la marxar com qui deixa anar un vaixell de paper en un rierol de primavera. Ella, la noia més meravellosa que he conegut mai, tornava cap a casa després de compartir amb mi un altre capvespre asseguts al passeig marítim, mentre jo observava com la seva silueta es desdibuixava en la llunyania ignorant que aquell havia sigut l’últim cop que em perdia en els seus ulls. La seva bellesa imperfecta, el seu somriure captivador i la manera com em feia sentir quan estàvem junts eren el millor que m’havia passat mai.
Tres... tretze...
L’endemà vaig saber que havia tornat amb els seus pares a la ciutat i amb el pas dels dies vaig comprendre que mai més no la tornaria a veure. Sí, va ser el pitjor pecat de la meva vida, sens dubte, i encara avui n’estic pagant la penitència. D’ençà d’aquell capvespre els anys han transcorregut a batzegades, i tots els dies m’imagino com hauria sigut viure al seu costat.
Tres...
Ara que tinc 41 anys he pres una decisió: ho deixaré tot i marxaré a buscar-la. Necessito dir-li tot allò que no vaig ser capaç de treure de dins meu en aquelles inacabables converses a la vora del mar. No sé on és, si ha trobat l’amor amb algú altre o si la soledat és, també, la seva millor companyia però vull tenir-la davant meu una vegada més.
-Senyor Josep, pot repetir els tres números que li he dit al principi?
En Josep es mira la doctora amb els ulls vidriosos i una expressió de desconcert. Després, desvia la mirada cap a l’infinit i continua immers en els seus pensaments, aliè a la realitat que l’envolta. Assegut a la cadira de rodes, als 86 anys i en una fase avançada d’Alzheimer, en Josep somriu perquè molt aviat es retrobarà amb l’amor de la seva vida.
Ben M
Comentaris
-
Hola Ben M.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-02-2020
Bona vesprada, el dia 12 de febrer et vaig comentar aquest relat i encara no m'has dit res al respecte. Espere que em digues alguna cosa en la meua pàgina, gràcies.
Salutacions.
Perla de vellut -
Vol trobar el seu amor...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 12-02-2020 | Valoració: 10
Com en Josep, podrà dir-te, els tres números que has dit al principi? si aquest està en una situació avançada d'alzheimer, és impossible per a ell. Ell vol trobar el seu amor, per això es perd la seua vista en l'infinit...
Pecat original que ha passat en el temps.
Molt bo i molt original.
Perla de vellut
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!