PASSEIG ENTRE ELS NÚVOLS

Un relat de: MariaM
De vegades passejo pels carrers sense fixar-m’hi massa. Passejava. I ara em penedeixo de no haver-me fixat gaire amb la gent amb qui em creuava; no era el mateix quan viatjava amb bus. Ara que ho voldria fer, no puc. Hi ha quelcom de nou que ha entrat de ple a les nostres vides, que ens obliga a emmascarar-nos, no se sap fins quan. El pitjor és que amb aquesta imposició ens hem perdut milers de somriures. Els més optimistes podem pensar que sempre ens queda l’expressió de la mirada; sortosament, tenim els ulls per veure-hi. Només cal espavilar-los i fer-los parlar.
És diumenge i bado. Els diumenges procuro fer dejuni de món. Que res no envaeixi el meu espai. Era al jardí, crec, contemplant el cel. Un cel blau entre clarianes; els núvols guanyen terreny. N’hi ha de moltes mides i formes a desdir. La majoria n’hem contemplat quan érem infants i més. Per suposat la tinc lluny, la infantesa, però, hi continuo jugant, amb els núvols.
Sé que he estat al jardí; ho sé perquè ara em trobo a la hamaca descalça; sabatilles, barret i llibre a terra. Mentre contemplava el cel m’hauré endormiscat. Ha desaparegut tota forma i m’he sentit embolcallada per una suau i espessa bromada que desprenia una dolça flairança. Era una olor característica que he associat a la meva amiga abans de veure-la. L’Almudena se m’ha fet present; sense mascareta, revestida amb un sudari blanc i el seu etern somriure; els ulls li brillaven com mai.
L’ensurt per l’aparició ben aviat ha estat engolit; l’emoció ens envaïa i ha fluït la conversa. No sentia la seva veu ni la meva, però ens enteníem; el cor em bategava harmònicament; com si seguís el metrònom que indica els tempus, em deia: e-s-c-r-í-b-e. Foren les seves darreres paraules el dia del seu traspàs al més enllà i també ho han estat avui en acomiadar-nos.
Les havia escoltades, de tant en tant, sobretot, quan dubto o m’encallo davant d’un paper en blanc, però, mai amb la màgica excepcionalitat d’avui. No ho diré a ningú.

Comentaris

  • Evocació[Ofensiu]
    Prou bé | 19-07-2021

    No sempre tenim la sort de poder evocar amb tanta claretat. Ni la sort de llegir un relat com aquest. M'ha agradat molt. De moment encara no n'he llegit cap de teu que no m'agradi! Amb total cordialitat

  • Inquietant[Ofensiu]
    MariaM | 24-04-2021

    Inquietar gairebé és obligatori, no et sembla? Així doncs ho he encertat. HaHaHa..
    Grácies.
    MariaM

  • Dejuni de món.[Ofensiu]
    MariaM | 24-04-2021

    El silenci és eloqüència. Celebro que t'hagi interessat.
    Gràcies.
    MariaM

  • Dejuni de món.[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-04-2021

    Sovint convé equilibrar les fartallades amb dejunis, també aplicat al món.
    Un tema molt freqüent, el de l'evocació, tractat amb imaginació i gràcia; no s'esperava que el relat anés a acabar aquí.
    Millor que no ho diguis a ningú, les converses sense paraules són una cosa molt íntima i personal.

  • Inquietant [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-04-2021 | Valoració: 10

    Una màgia tan profunda i tan original que fas penetrar en un món ple de fantasia entre els núvols del teu passeig. Què fantàstica!
    Saluts.
    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: