Cercador
Passat
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Passat
Ell sabia que ja no hi havia marxa enrere, estava condemnat. Les paraules s’havien quedat surant en el silenci, com si no volguessin marxar. El capellà seguia al seu costat esperant. Els seus pares estaven a primera fila agafats de la mà, no quedava ni un seient lliure. Resseguí totes les cares. Algunes ploraven, altres xiuxiuejaven. Llavors la va veure.
Ella, asseguda a l’última fila, caçà la seva mirada i la retingué. Hi havia anat per això, per negar el futur amb el passat. El temps s’aturà, la guspira va fer créixer el record i els seus mugrons es van endurir. Sota el vestit, la seva mà va ser com aquella altra mà que l’havia fet estremir de baix a dalt tantes vegades. I persistí… fins que els seus llavis tremolaren. Ell no va parpellejar ni un sol cop.
El capellà s’escurà la gola ostentosament i el temps va reprendre el seu camí. Ell es girà, aixecà el vel i besà la núvia.
Pseudònim: Mansuba
Ell sabia que ja no hi havia marxa enrere, estava condemnat. Les paraules s’havien quedat surant en el silenci, com si no volguessin marxar. El capellà seguia al seu costat esperant. Els seus pares estaven a primera fila agafats de la mà, no quedava ni un seient lliure. Resseguí totes les cares. Algunes ploraven, altres xiuxiuejaven. Llavors la va veure.
Ella, asseguda a l’última fila, caçà la seva mirada i la retingué. Hi havia anat per això, per negar el futur amb el passat. El temps s’aturà, la guspira va fer créixer el record i els seus mugrons es van endurir. Sota el vestit, la seva mà va ser com aquella altra mà que l’havia fet estremir de baix a dalt tantes vegades. I persistí… fins que els seus llavis tremolaren. Ell no va parpellejar ni un sol cop.
El capellà s’escurà la gola ostentosament i el temps va reprendre el seu camí. Ell es girà, aixecà el vel i besà la núvia.
Pseudònim: Mansuba
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!