Passat

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Passat

Ell sabia que ja no hi havia marxa enrere, estava condemnat. Les paraules s’havien quedat surant en el silenci, com si no volguessin marxar. El capellà seguia al seu costat esperant. Els seus pares estaven a primera fila agafats de la mà, no quedava ni un seient lliure. Resseguí totes les cares. Algunes ploraven, altres xiuxiuejaven. Llavors la va veure.

Ella, asseguda a l’última fila, caçà la seva mirada i la retingué. Hi havia anat per això, per negar el futur amb el passat. El temps s’aturà, la guspira va fer créixer el record i els seus mugrons es van endurir. Sota el vestit, la seva mà va ser com aquella altra mà que l’havia fet estremir de baix a dalt tantes vegades. I persistí… fins que els seus llavis tremolaren. Ell no va parpellejar ni un sol cop.

El capellà s’escurà la gola ostentosament i el temps va reprendre el seu camí. Ell es girà, aixecà el vel i besà la núvia.



Pseudònim: Mansuba

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: