"Els meus dits es dobleguen" o "mai he entès la ela geminada"

Un relat de: Neus Gómez Silva

Dos, cinc, catorze,
paro. No! No paro,
quan m'aixeco em marejo,
més val estar asseguda.

Desordre a fora i a dins
Noo pubv posicinoaqr lees lñletrees dijns wel muer capl!!!1
No tinc son però no vull estar desperta,
em deixo anar, les mans arriben
feixugues al teclat, els meus dits es dobleguen
al prémer cada lletra. Un moment!
Cada cada cada ¿que? ¿que vol dir? ¿conec?

Sento el caos per les venes,
palpitacions a l'orella esquerra.
Estic fent un esforç per escriure mots intel·ligibles.
Mai he entès la ela geminada.. No la trobeu anormal?
Bé, ara no estic vivint un panorama que...
Que dic. Disposada en parell. Pàg.909.Càstor i Pòl·lux.

Vuit, 33, cinquanta-quatre. Prou!
Encendré la càmera. Engegaré.
Paraules del Word subratllades, vermell descolorit. Zig-zag:
Noo, pubv, posicinoaqr,lees,lñletrees,dijns,wel,muer,
cada cada, Pòl·lux. Xaval Word et subratlles a tu mateix i al Pompeu!

Fora, no em vull acomiadar.
Quin fàstic, sento veus a l'habitació del costat.
S'acaba l'aïllament. Porta oberta: Quina pel·li has vist? Arg
A la merda. Autoformas.

Comentaris

  • buahhhhh[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 01-07-2006

    un poema genial!!!!

    jaja, em recorda a tantes nits llegint, o fent treballs, "cagant-me" en les ortografies del word que marquen errors quan no hi son...
    sense son però sense voler estar desperta....
    un poema original, i molt ben escrit i explicat!!!

    jajaj, el món és un mocador, ehhhh

    i després diuen que això d'internet és tan gran i inabastable...jejejej

    petons bonica!!

  • Invasió[Ofensiu]
    angie | 12-05-2006 | Valoració: 8

    Un relat extrany, ple d'absurds, de pensaments invasors d'altres, de col.lapse emocional i d'un teclejar boig que metaforitza una sèrie de polzes del personatge.
    Els primers quatre versos molt encertats, ens introdueixes en aquest petit caos i el títol potser el millor... una incertesa del que esdevindrà...

    Bé, tot i que penso que aquesta idea dóna per un relat en prosa molt sucós... Jo sóc bàsicament poeta però m'ha sugerit moltes altres idees el teu poema...

    Ah i benvinguda!. La família relataire t'ensenyarà molt i tu a nosaltres, n'estic segura!