Facis el que facis, fes-ho bé

Un relat de: Neus Gómez Silva

Dilluns al matí a les vuit i cinquanta-dos el Paco tanca de cop la porta de casa i fa camí cap a la feina. La Puri, la seva dona, renta la cara als seus dos fills i els deixa a la tele mentre els prepara l'entrepà. Després els nens beuen un got de llet i mengen galetes Maria mentre la mama els fa la motxilla.
A les vuit i vint surten de casa amb temps de sobres per arribar a l'escola, que comença a les nou. Aprofiten, doncs, per jugar al parc del costat vint minuts, fan un petó a la mama i entren per la porta amb els altres nens.
La Puri es dirigeix llavors al súper. Compra mongetes verdes, iogurt, pa de motlle, margarina, barretes de peix congelat i cerveses fresques. Amb tres bosses surt al carrer i fa camí cap a casa. Tanca la porta amb clau, posa el menjar a la nevera i es calça unes sabatilles d'estar per casa.
Amb un drap i líquid de neteja repassa tots els racons de cada moble del pis. És un pis petit i vell. El ser antic no treu que resti immaculat i pulcre, la Puri té una obsessió per la neteja i cada dia fa dissabte.
Ara, una passada amb l'escombra per les dues cambres, la cuina, el lavabo i el rebedor. Més tard ho frega tot amb un motxo, treu la roba de la rentadora, la posa dins l'assecadora i s'asseu exhausta sobre una cadira de la cuina .
Al cap de deu minuts ja torna a estar com nova. S'aixeca i es torna a asseure. Està inquieta. No té res a fer fins a les cinc de la tarda. Ha acabat la neteja. El seu marit està venent electrodomèstics a la botiga i els nens deuen fer dibuixos amb dacs de colors. Ella, però, ja ha acabat la neteja i ha fet la compra. Decideix encendre la tele des de la cadira estant.
La Belén Esteban està cantant dreta i tothom l'anima aplaudint-la. Alguns companys seus la criden i ella para de cantar. Comença una baralla interminable de crits i insults atropellats dels quals no es distingeix ni el principi ni el final. És una mena de zum-zum fort i molest, un guirigall intel·ligible.
S'acaba el programa i la Belén va al seu tocador on es canvia de roba, agafa el seu bolso i les seves ulleres de sol noves i surt a fora. Està enfadada i dolguda per la manera amb la que els alguns dels seus companys l'han tractada al plató i necessita distreure's. Va cap al centre a mirar aparadors. Cada dia fa diumenge. No troba res que la convenci, quan vagi a Milà ja renovarà el seu vestuari, pensa. Tot i així quan està a punt d'arribar a casa troba unes ulleres de sol PRADA amb pedres precioses incrustades. Entra, li passen la targeta VISA i les fa embolicar tot dient que una de tant en tant s'ha de fer algun regal.
Li obra la porta de casa la senyora de fer feines, grassoneta i amb vestuari de treball, que avui ha anat a buscar l'Andreíta, ja que la cangur de la nena havia estat acomiadada ahir. La Belén li diu a la Puri que li porti la bossa a la seva habitació mentre ella es pren alguna beguda refrescant a la piscina.
La Puri, encuriosida, decideix obrir la caixa de les ulleres i les torna a endreçar intentant trobar mentalment alguna diferència amb les que es va comprar el dia anterior.
La Bélen crida a la Puri. Vol que li pinti les ungles de color malva. La Puri li despinta les ungles morades i suca el pinzell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: