Paraules Majors

La Teresa és una dona gran i madura: sempre explica que el dia que va posar l’espelma del 6 al pastís d’aniversari li va caure de cap per avall i l’esglai del 9 li va fer veure que la realitat es pot copsar almenys de dos punts de vista diferents. Parlar amb ella sempre t’aporta un contrapunt singular.
De petita, sentia una barreja de gelosia i d’enveja cap al seu germà gran i, malgrat que els seus pares intentessin comprar les coses de dos en dos perquè no hi podessin veure distinció, ella sempre pensava que el del seu germà era més gran, més bonic, més tot.
“Em va costar d’aprendre que l’enveja a qui més mal fa és al propi envejós perquè, enlloc de gaudir de tot allò de bo que la vida em brindava, patia pensant en el que tenia el meu germà”.
De gran, va repetir l’error: molts cops considerava injust que d’altres gaudissin d’un privilegi o tinguessin un bé que ella també hauria de posseir o bé establia un fals equilibri “si ell guanya , jo perdo”.
Un dia va provar de fer d’aprenent d’alquimista amb les quatre coses sobre l’enveja que havia experimentat de petita. Va concloure que la gelosia del seu germà només mostrava que tenia por de perdre la exclusivitat en la relació afectiva amb els adults més propers.
De gran, un cop acceptat que tenia enveja o gelosia d’alguns companys, es va preguntar si era perquè creia que a aquella persona “totes li ponien” o “ havia nascut amb la flor al cul”.
Alquimista ja més veterana, va concloure que, en aquest cas, era el resultat d’una percepció superficial i incompleta de la realitat. Cal posar el 6 cap per avall: si a una persona li van tot li va bé no significa només que ha tingut sort sinó que potser ha hagut de renunciar a coses que tu mai no voldries sacrificar.
I, quan al cas del “si ell guanya, jo perdo” és un fals equilibri. Ni el meu germà ni els meus coetanis són els meus competidors, sinó els meus col·laboradors.
En definitiva, contra enveja, caritat amb els meus companys de viatge.

Voliaina