PARAULA ENCESA

Un relat de: MariaM
Cada vegada que pronunciem una paraula, la perdem per sempre. No fa gaire que ho sentí dir. Ho he associat al que penso sovint en obrir un flascó de perfum. Suposem que, en una conversa amb una bona amiga o amic, parles d’alguna cosa, íntima; fas una confidència. Un cop dita, he tingut la mateixa sensació que sento al fet de destapar un perfum. S’escapa la fragància, es fa fonedissa i no la pots recuperar. Ve a ser el mateix, potser; dit de diferent manera.
Tot plegat, he embolicat la troca. Fóra més clar confessar, senzillament, que sóc tímida, em costa molt d’expressar els meus sentiments, amb paraules; d’amor, sobretot. Se m’ha recriminat, algunes vegades. Si ho penso ara, no és en va.
Tan sols fa un parell de dies vaig estar amb un amic. Fou un cap de setmana especialment bo. Per especial, entenc que ens hem conegut millor, en tots els aspectes. No havíem de negociar res, perquè els dos volíem el mateix, estar junts i en vàrem estar. Ens descobrírem , de cos i d’ànima.
Humor, afecte, sexe, sense embuts. Apassionat, ell i desinhibida, jo. Ell parlador, mentre estàvem abraçats, i jo més callada. Ell m’instava a demanar el que necessitava, el que m’agradava; volia sentir-m’ho dir, però, jo, continuava callada.
Una trucada intempestiva, de feina, va precipitar l’hora de tornada. Un part prematur, ens va separar. S’entén? Ell és ginecòleg; ajuda a arribar nous ciutadans al món. D’això han passat dos dies que se m’han fet molt llargs. L’he enyorat. Les seves carícies, el xiuxiueig mentre em donava plaer.
Esperava la seva trucada, però, m’he avançat. Ha estat content; m’ho ha fet saber tot rient, volia posar a prova la meva timidesa pel que fa a demanar. De ben segur no tardarà en arribar.
Sóc al jardí, és l’hora tranquil·la de la vesprada, tot i que el sol no és, encara, a la posta, avança entre la llum daurada. No he volgut canviar-me. Tan sols penso com rebre’l; voldria que les paraules no s’aturessin abans de sortir de la meva boca. L’enyorança em pot fer emmudir. Ho sé. Exagero. Reconec que estic excitada, amb ganes d’abraçar-lo. M’ha agafat fort, ves tu.
Tot ha anat molt de pressa. Ha arribat quan jo encara tenia la mànega de regar a les mans; l’he llençada als meus peus, mentre corria i cridava “foc”. Ell l’ha recollit disposat a apagar-lo, preguntant-me “on?” i jo rient he corregut als seus braços. Tan sols li he dit “aquí”, però, ho ha entès. Ha deixat anar la mànega i m’ha pres.

Comentaris

  • Prou bé | 24-06-2021

    Al cos, a l'ànima, als pensaments. Foc sentit i cridat obrint-se pas a través d'una boca que s'obre per demanar. Història preciosa i optimista, explicada amb alegria! Enhorabona a qui l'hagi viscut o inventat! Amb total cordialitat

  • Les paraules se'n van al transcurs de la vida[Ofensiu]
    MariaM | 13-02-2021

    Agraïda per la teva constància. Fins la propera travada que continuem molt saludables.

    Una abraçada
    MariaM

  • Les paraules se'n van al transcurs de la vida[Ofensiu]
    MariaM | 13-02-2021

    Agraïda per la teva constància. Fins la propera travada que continuem molt saludables.

    Una abraçada
    MariaM

  • Les paraules se'n van al transcurs de la vida[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-02-2021 | Valoració: 10


    Un relat preciós, on portes els teus pensaments amb el teu amor..
    En aquest relat es nota que el temps fa perdre's les paraules que hom diu. Cada persona és un món diferent al que correspon la seva parella. Polos opostos s'atrauen...
    M'ha agradat moltíssim aquest relat, que és senzill i directe.
    Salutacions i fins a l'altra...

  • Relat i reflexió[Ofensiu]
    MariaM | 30-01-2021

    Sr. Garcia, agraïdíssima pel teu comentari i contenta de què m'agis enténs.
    Fins aviat.
    MariaM

  • Relat i reflexió.[Ofensiu]
    SrGarcia | 28-01-2021

    Una bona barreja d’assaig i relat.
    A les persones tímides els costa molt parlar, però quan ho fan, sovint és amb la paraula precisa.
    Les paraules “foc” i “aquí” poden ser més significatives que tota una tirallonga, si s’entén el context.
    Una bona reflexió i un relat molt bonic.