Cercador
Paisatge
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Quan el pes de la vida ens obre la finestra de la memòria observem, potser amb melangia, el paisatge del nostre passat. Un paisatge que el pinzell del temps ha anat pintant de records.
En solitud i en silenci, i amb els ulls plens de maduresa, ens disposem a contemplar-lo. Veiem un cel blavíssim, esquitxat de núvols esfilagarsats de bondat i comprensió. I unes muntanyes, entapissades de vellut verd, on reposen l’amistat, l’estimació i tots aquells sentiments que, com una ofrena, el cor hi va dipositar. I el color resplendent de totes aquelles flors que sembraren la generositat, la compassió, el perdó. I un mirall d’aigües cristal·lines que reflecteixen la pau de consciència. Però potser hi veurem els núvols foscos de la culpa; i els penya-segats rocallosos de l’avarícia i la rancúnia; i un mar agitat i tèrbol on les onades escumegen remordiments. Reconeixerem, potser també, els dies assolellats i plàcids que dibuixaren un somrís als nostres llavis; o aquells altres, gèlids de sofriment, plujosos de llàgrimes.
Cada record ens fueteja o ens acarona l’ànima. I sentim, molt endins, una fiblada d’enyor per tot allò que ja no ha de tornar..., per tot allò que no vam fer o no vam ser..., per tot allò que tan sols va romandre com un somni, com una il·lusió.
I en tornar a obrir els ulls ens colpeja una certesa. La certesa de que, molt aviat, el vent de la vellesa ens tancarà, potser per sempre més, els porticons de la finestra.
Essència
En solitud i en silenci, i amb els ulls plens de maduresa, ens disposem a contemplar-lo. Veiem un cel blavíssim, esquitxat de núvols esfilagarsats de bondat i comprensió. I unes muntanyes, entapissades de vellut verd, on reposen l’amistat, l’estimació i tots aquells sentiments que, com una ofrena, el cor hi va dipositar. I el color resplendent de totes aquelles flors que sembraren la generositat, la compassió, el perdó. I un mirall d’aigües cristal·lines que reflecteixen la pau de consciència. Però potser hi veurem els núvols foscos de la culpa; i els penya-segats rocallosos de l’avarícia i la rancúnia; i un mar agitat i tèrbol on les onades escumegen remordiments. Reconeixerem, potser també, els dies assolellats i plàcids que dibuixaren un somrís als nostres llavis; o aquells altres, gèlids de sofriment, plujosos de llàgrimes.
Cada record ens fueteja o ens acarona l’ànima. I sentim, molt endins, una fiblada d’enyor per tot allò que ja no ha de tornar..., per tot allò que no vam fer o no vam ser..., per tot allò que tan sols va romandre com un somni, com una il·lusió.
I en tornar a obrir els ulls ens colpeja una certesa. La certesa de que, molt aviat, el vent de la vellesa ens tancarà, potser per sempre més, els porticons de la finestra.
Essència
Comentaris
-
Records[Ofensiu]Imma Cauhé | 13-03-2015
La maduresa ens porta records, però també la visió global de la vida i la riquesa de l'experiència, sabem del cert que la vellesa és a prop, però encara estem vius i hem d'aprofitar l'avui.
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!