Cercador
Painful love
Un relat de: deòmises- Compartir:
i
Potser les llàgrimes
Esdevenen lament
I soledat del dia.
L'ànima esquàlida
Ha de dur el sofriment
Quan l'amor no la guia.
ii
Potser les llàgrimes
Traeixen la mirada
Per no veure el dolor.
L'aigua és amarga
Quan l'última glopada
S'emplena de foscor.
iii
Potser les llàgrimes
Esperen en silenci
Fins que l'amor acaba.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306727 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978