Ovelles negres

Un relat de: Mercè Bellfort

El dia que la Lola i la Pepi es van casar se sentiren els aplaudiments des del poble veí. Ningú no s'estranyà que aquelles cosines bojament enamorades des de la infància arribessin a jurar-se amor etern.
De fet el pare de la Lola i el padrastre de la Pepi ja portaven anys vivint junts i feien molt bona parella. És cert que passaren algun període de crisi degut a l'atracció que tots dos sentien per l'oncle Salvador, un home octogenari però ben plantat.
Ningú de la família Popurri no s'estranyà tampoc quan l'oncle "Salva", que així l'anomenaven, acceptà passar una temporadeta a casa d'en Jordi i d'en Jaume, els seus pretendents. Es donava la casualitat que els tres estaven jubilats i es passaven el dia jugant al cinquet i a la nit assajaven algun trio...musical.
Tot anava a la perfecció fins que aparegué el carter i entregà una carta a l'oncle Salva. Aquella lletra formosa i rodoneta era de la Conxi, la seva neboda preferida. Li demanava si podia tornar a viure amb ell. Deia que mai no havia deixat d'estimar-lo i que s'oferia a cuidar-lo fins la resta dels seus dies ( els de l'oncle, és clar!).
Aquest cop la mare de la Conxi, l'Agustina, no l'acompanyà al poble perquè estava de viatge de nuvis al Carib amb el seu flamant espòs: l'avi Popurri.
Pel que fa a la Puri i a en Job, una parella increïblement ortodoxa, agafaren el sarró i abandonaren el poble.Temien que algú sospités que s'havien casat en secret.








Comentaris

  • Has aconseguit arrancar-me un somriure[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 27-12-2010 | Valoració: 10

    amb aquest microrelat tant embolicat i tant ben aconseguit, sens dubte és una meravella de la difícil literatura enrevessada i agarbuixada tan ben escrita plantejada i finalitzada per tu
    Gracies Mercè per aquestes lletres que m’han fet somriure
    J. Lluís

  • Mercè torna[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-12-2010

    aquest teu últim relat, ara com ara, és una meravellosa ficció d'un món que ens sembla estrany, però que sols ens cal posar-hi un mirall per veure que no estem tan distants de anècdotes iguals a la teva, i tot s'esdevé d'una manera ben natural, com tu ens la narres, felicitats!!

    Ferran

  • Ostres, Mercè,[Ofensiu]
    Xantalam | 25-12-2010

    com sempre ens regales un somriure amb els teus relats, quin garbuix de família, de relacions “atípiques”, si bé esdevenen normalitzades quan es canvia de perspectiva i el més normal resta estrany, estrambòtic.

    Molt bon microrelat, felicitats, una abraçada plena d’estima.

    Els millors desitjos per a tu i la família, i Bon Any Nou,

    Empar

  • Moltes gràcies!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 11-12-2010 | Valoració: 10

    Mil gràcies, estimada amiga per arrencar-me un somriure en un dia que, malgrat el sol ha lluït, jo no l'he pogut veure.Tan sols s'ha esquitllat per l'escletxa de les teves paraules al mòbil i aquí.

    Petons somrients.

  • Ha, ha, ha!!!!!!![Ofensiu]
    nuriagau | 06-12-2010 | Valoració: 10

    Ai, Mercè! Quin poble tan original t’has inventat! Potser, tal i com van les coses, algun dia aquesta història es podrà considerar realista. De moment, però, demostra una gran imaginació i un bon sentit de l’humor de l’escriptora.

    Has aconseguit un microrelat que és una caricatura!

    Ens seguirem llegint!

    Núria

  • familias d'avui[Ofensiu]
    sibell | 02-12-2010 | Valoració: 9

    Desde ben lluny te felicito, benvulguda Mercè, per la sensibilitat, al humor i el humanisme que mai faltan en el teus relats.

  • El món del reves[Ofensiu]
    Naiade | 25-11-2010 | Valoració: 10

    Un relat ben atractiu i presentat una normalitat aclaparadora. Tot depèn dels ulls que ho miren.
    Tens una vena humorística que no et deixa mai indiferent. Sempre, despres de llegir els teus relats acabes amb un somriure.

    Una forta abraçada Mercè

  • És de suposar...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 21-11-2010 | Valoració: 10

    És de suposar que la parella que abandona el poble, mai no anomeni la seva procedència i ni tan sols, en secret, hi vagin de vacances.
    Mercè, no sé com te les empatolles, però sempre acabes fent uns relats desconcertants.
    Gràcies per escriure!
    -Joan-

  • ... sobre un prat nevat.[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-11-2010 | Valoració: 10

    El teu conte demostra, estimada Mercè, que qualsevol pot ser una "ovella negra", un desclassat, ...
    Per més "normalitzat" o "extravagant" que pugui semblar un comportament, tot depèn sempre del referent amb què es compara!

    En aquest cas que ens presentes, la parella constituïda per en Puri i en Job ho tenen francament difícil, i mentre en qualsevol altre entorn passarien gairebé desapercebuts, en mig de la família Popurri destaquen... com una ovella negra en mig d'un prat nevat, jajaja!

    T'agreixo molt i molt els somriures que m'has provocat... ;-))

    T'envio una abraçada de diumenge,
    Unaquimera

  • gràcies mercè[Ofensiu]
    joandemataro | 18-11-2010 | Valoració: 10

    pel teu contacte tan humà i proper
    una abraçadota de mataro
    joan

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • Pobretes"ovelles negres"[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-10-2010

    si haguessin nascut un segle enrere. Avui ja ningú s'escandalitza i aquest tipus de parella està a l'ordre del dia.
    Com t'ho fas per a escriure relats tan entretinguts , entranyables i amb una fina ironia que és una delìcia llegir-lo?
    Dones la impressió que , quan t'asseus davant l'ordinador, les paraules brollen sense cap mena d'esforç i t'envejo.
    Demà enviaré un conte que m'ha costat Déu i ajut acabar-lo. Com que és el primer que escric et demano una critica " ferotge" i constructiva perquè suposo que el llegiràs. oi?
    Una abraçada de les que a mi m'agraden: forta forta, forta i amb una cantitat immensa de carinyo.

  • crohnic | 22-10-2010

    Un microrelat enginyós i divertit... M'ha agradat llegir-lo.
    Sort!!

  • Molt enginyós[Ofensiu]
    Frèdia | 18-10-2010

    Ostres! no m'estranya que la parella ortodoxa es casi en secret i marxi del poble. De totes maneres, no estaria malament acceptar una invitació de la família Popurri i estar-se uns dies amb ells, segurament ens farien oblidar els problemes quotidians i miraríem la vida amb uns ullets més... animats? Podríem córrer el perill de formar part d'algun quartet o quintet, vés a saber! Un relat enginyós, molt divertit, amb unes ovelles negres encisadores. Una abraçada.

  • Un relat encisador[Ofensiu]
    brins | 18-10-2010 | Valoració: 10

    M'encanta com expliques les històries, Mercè. Tens un estil irònic, i alhora tendre, que m'enamora. Moltes felicitats!

    Aprofito per donar-te també les gràcies per la felicitació del dia del meu sant; les teves paraules em van alegrar molt el dia.

    Una càlida abraçada,

    Pilar

Valoració mitja: 9.89