Cercador
Our Father [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); I, 6]
Un relat de: deòmises- Compartir:
On va l'esperit si la vida
Ja no el lliga al seu turment?
(S'ha perdut l'encanteri
De les paraules enmig del llot
Dels segles, entre el degoteig lent
Del pas del temps que, patern,
Ens empara en l'ampla volta
De la seva silent saviesa.)
Quin camí de llum s'obre
A través de les tenebres del present?
(Segueix el ritme eteri
Del vagareig de l'ànima que, pertot
Arreu, s'allarga buscant el no-res absent.
En cercles, és el pelegrí etern
Presoner de l'existència, resolta
I sembrada al camp de la subtilesa.)
On va l'esperit pobre quan la mort el crida?
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307425 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978