On comencen els somnis?

Un relat de: deòmises

On comencen els somnis?
En l'horitzó dels teus llavis
Fets sorra de la platja
Deserta que avui ens empara?
En els teus ulls d'esperança,
Formós fil d'Ariadna,
Guia contra els minotaures
Sembrats en el meu viure?

On comencen els somnis
Quan avui esdevens real?

Comentaris

  • On comencen els somnis?[Ofensiu]
    Bianca | 05-12-2007 | Valoració: 10

    Allà on la realitat es torna abstracta , on la vida s'uneix amb la mort, on l'amor i l'odi resulten ser la mateixa cosa.

    Reflexions a part el teu poema es una bellesa. Com t'he dit abans es pot percebre en els teus versos una gran sensibilitat.

    Felicitats i no perdis mai el gust per l'escriptura doncs els teus lectors ho agrairem.

    Una abraçada

    Thaïs.

  • On comencen els somnis[Ofensiu]
    Salgado | 20-11-2007 | Valoració: 10

    Quan avui esdevens real?

    Dos versos preciosos per tancar un poema preciós. Xavier

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978