Omikuji

OMIKUJI


“Mateu-lo!”
Les paraules d’en Jirocho eren llei entre els seus, i l’ordre va ser executada amb celeritat. D’entre les mànigues d’un dels lloctinents va aparèixer una espasa Wakizashi, esmolada com la llengua d’un dimoni, i la sang va brollar dels intestins del seu segon i administrador, Watanabe.
L’endevina contemplava l’escena paralitzada pel terror, perquè sabia que ella seria la següent. La traïció d’en Watanabe només havia sigut possible durant l’instant en que ella havia fet la seva predicció, “la teva sang és la sang dels líders”. Dir-ho era suficient per ser-ne considerada còmplice. Les seves paraules eren una sentència de mort.
Acostumada a pensar en el futur, la fetillera no podia saber que els yakuza feia hores que bevien sake i anaven d’un endeví a un altre. El primer en consultar un oracle havia estat el seu cap, en Jirocho.
“El teu nom serà recordat, però la teva vida curta”, havia dit aquell maleït monjo. “Com passarà?”. Preguntar contravenia les normes. “Moriràs per culpa de l’enveja”. Però no n’hi havia prou, en Jirocho necessitava saber-ne més. “Vull saber qui i com. Parla!”. El monjo havia tancat els ulls i bufant una barreta d’ensems havia sentenciat, “L’espasa de cap home no et pot ferir, oyabun. Un verí vessat a la teva orella per algú qui tens a prop et deixarà cec i no veuràs venir la mort”. Un home com Jirocho no podia permetre cap amenaça, per indirecta o sagrada que fos, i el cap del monjo va rodolar per terra. Un cop al carrer, en Watanabe li va passar l’ampolla de sake “Tranquil amic meu, jo cuidaré de tu”.
Quan en Watanabe va caure mort, en Jirocho encara tenia a les mans l’ampolla. La va llençar contra la paret. Havia begut fins l’última gota de sake i la paraula verí feia eco amb força a la seva ment. Els seus homes el contemplaven horroritzats.
Darrere en Jirocho l’endevina va desfer-se el monyo. L’agulla que l’havia aguantat va enfonsar-se a la nuca de l’oyabun com un ganivet en la mantega.

Pseudònim
Kompdo 19/03/2023