Ofrena

Moltes gràcies per aquest oferiment tan generós!
"I el que et dono a tu i, també, el que donem al proïsme: el braç que t’estenc; la mà que t’ofereixo."
Jo també extenc la meva mà i l'ofereixo en senyal d'amistat. Bon relat poètic.
Una grata salutació.
Romy Ros ;)

Per comentar-me el poema de "Quin encreuament de món".
Doncs sí els camins de la vida poden ser molt diferent per a cadascú. Ho he plantejat des de la infància perquè no se sap mai on anem a parar en el nostre desti, en el transcurs de la vida, amb una certa incertesa.
Un salutació cordial.
Perla de Vellut

Per llegir-me el poema de "La Ploma", i per les teues paraules que m'han agradat molt. I sí, tens raó que tiene una bona tensió entre la lluna i la ploma. Que ho has analitzat molt bé.
Una salutació.
Perla de Vellut

Les experiències viscudes que hom té al llarg de la vida resten arxivades dins el nostre inconscient. Però quin paper juguen les mans ací? Per força si elles han estat l’instrument amb el qual ens hem valgut per a experimentar a nivell físic tota mena de sensacions... Ha d’existir també, per lògica, una memòria tàctica, digital a nivell nerviós a tot l'envolt dèrmic de la mà. Donar-se la mà tot estrenyent-les, en una situació com la que tu descrius, és adherir-se, fondre’s l’un amb l’altre fins a sintonitzar en la mateixa freqüència. Per això, com tu descrius, és de summa importància que entre amb dues mans no hi hagi ni un bri d’interferència, que jo interpreto com simulació, desconfiança o interès, sinó la unió esdevé incompleta . El teu poema a més de bell és profund, és galant també i per damunt de tot és un poema fruit de la teva teva fina observació, que jo entenc com a intel·ligència emocional. Salut, Nil.

Un poema preciós i amb molta qualitat. Jo mateix m'he emocionat molt llengint-ho i assaborint cada vers, que és una sincronització molt formosa.
Donar el braç i donar la mà, és una acció molt bona per a la persona.
Té molta rítmica i m'ha agradat moltíssim.
Una salutació cordial...
Perla de Vellut.
Ja em diràs en la meua pàgina...

Renoi Lluís, crec que no coneixia aquesta vessant poètica teva, però haig de confessar-te que m'has arribat directe a la vena. Un fet tan senzill com una encaixada, però tu has extret tot el que s'hi amaga al darrere, sempre que l'encaixadasigui de cor. I a més, cosa que també m'encanta, la musicalitat. Es pot anar llegint el poema amb un ritme concret, una musicalitat encomanadissa, digne de fer-ne una cançó. Lluís, que passis un molt bon Nadal, persistirem i ens en sortirem, ja ho veuràs.

Aleix