Nota a peu de pàgina

Un relat de: llpages
L’Agustí és coix. De canalla es va trencar un parell d’ossos del peu i la recuperació no va anar com hauria d’haver anat. El metge l’immobilitzà l’extremitat amb la gràcia del qui lliga farcells en una línia de producció. Amb els anys, ho té tan assumit que no hi pensa, ni el seu entorn, forma part de la seva persona i punt, com aquell que té una piga al nas i no se la veu.
L’Agustí va conèixer la Martina i van començar a festejar. Avui han dinat a casa la mare d’ella, que tots els parents anomenen “la tia Amèlia” encara que per a alguns no en sigui, de tieta.
A les postres, al voltant de la taula, la mare anuncia als comensals que la seva germana Feli vindrà a prendre cafè. I tal dit, tal fet, a quarts de tres ja tenim la parenta picant a la porta i enretirant la cadira per seure després de petonejar tothom.
- Agustí, mira que la tia Amèlia m’havia dit que a veure quan coincidíem, amb el temps que fa que surts amb la meva neboda! Per fi ens coneixem, ja era hora! – fa la darrera a incorporar-se al grup. La Feli és un cor alegre, sempre trempada amb les noves coneixences.
- Tens tota la raó, Feli, anem tots tan atrafegats, que les agendes són les que manen, i suem tinta si volem trobar un forat! – diu la Martina, tot cedint la paraula a l’Agustí. Aquest, introvertit de mena, no reacciona a temps i la tia Amèlia se li avança.
- Els dies passen volant, però les nits no tant... oi Agustí? – i fa un somriure burleta.
Davant de la cara d’intriga de la Feli, la Martina reprèn la paraula:
- Avui ha caigut del llit, incomprensiblement, i el terra encara fimbra, ha ha ha! – aclareix, tot tustant afectuosament el cap de la seva parella.
- Carai, quines coses... i has picat malament? – intervé la Feli, interessada.
L’Agustí és a punt de respondre, però la tia Amèlia no el deixa parlar.
- El genoll dret, ho dic bé? Però ja li ha passat... Ai, si encara no te’m demanat què vols prendre, Feli, un tallat amb la llet freda, com sempre? – i acaba de dir-ho quan s’adona que no ha dut la llet a taula. Finalment, l’Agustí veu la seva oportunitat.
- Ja hi vaig jo, no cal que es mogui – i, així que es posa dempeus, es dirigeix cap a la cuina ranquejant, com no pot ser d’altra manera.
- Cordills, vols dir que no et fa mal, encara? Però si vas ben coix, pobret! – salta la Feli, ignorant de l’historial traumatològic de l’Agustí.
L’al•ludit es gira a l’acte amb cara de pomes agres, però aviat s’afegeix a la riallada general per la sortida de la germana. I, ara sí, fou el protagonista masculí qui detallà fil per randa la caiguda del llit i la raó de la seva coixesa, dos fets que la Feli havia relacionat per atzars de la vida, provocant l’efecte còmic.
L’anècdota ben bé val una humil nota a peu de pàgina.

Comentaris

  • Bona recreació d'escena familiar...[Ofensiu]
    Romy Ros | 10-04-2020 | Valoració: 10

    Hola Lluí,
    Molt bona recreació de una clàssica escena familiar, de presentacions de nuvis, novies i tota mena d'interrogatoris... en els clans familiars. El teu toc humorístic m'agrada i em fa somriure...molt necessari en aquests dies d'obligat confinament.
    Moltíssimes gràcies pel teu comentari al meu relat de Mitjans de comunicació (és força antic) però la radiografia pot ser ben actual, i com bé dius tu, amb esperit crític podem estar ben informats.
    T'envio una salutació amb nota a peu de pàgina(1). Romy Ros;)


    (1) ens seguim llegint? Ha, ha, ha...Gràcies de nou!

  • Hola Lluís...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-09-2019

    Moltes gràcies per la teua visita i per les teues bones sensacions que t'ha deixat el meu poema, que m'acabes de llegir. Me n'alegre molt de que t'haja agradat molt "La Daina".
    Salutacions.
    Perla de vellut

  • Gràcies...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-09-2019

    Gràcies Lluís, per la teua visita i per les teues paraules que m'insiten un tant.
    No en tinc molts de contes, però són alguns els que tinc en el meu haver.
    Vols dir que hauria de fer un comentari sobre aquest conte?
    Aquest conte el tenia de fa alguns anys en arrere i vaig anar repassant-lo fins que es fa quedar com està editat, amb un contingut sobre l'acció de tenir amistats, el personatge Joan. Bé amb aquest, en situe en un món, més bé, fantasiós i amb la relació que té Joan entre els amics que anava fent al llarg de la vida.
    Sí, a mí en costa més fer un conte que un poema d'amor. Cer!!
    Ah sí, i si vols i tens temps, podries llegir-me l'anterior poema, "La daina", que està darrere d'aquest del conte. Molt bé, gràcies. I fins a l'altra.
    Salut.
    Perla de vellut

  • Efecte còmic.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-09-2019 | Valoració: 10

    Molt bo i amb molta qualitat, amic Lluís.
    Expresses les accions amb unes divertides paraules, que ressalten en tot el relat.
    M'impressiona tota l'acció amb molta disciplina.
    La meua enhorabona, Lluís.
    Un salut
    Perla de vellut

  • Reunions familiars[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-09-2019

    Darrerament he viscut algunes reunions familiars que són ben bé com expliques al teu relat. Sempre hi ha algun malentès, que sol acabar en riallades. Dibuixes una escena molt natural, com si estigués passant ara mateix. Fas que el lector vagi assentint amb el cap a mesura que et llegeix. M’has deixat amb un somriure a la cara. Gràcies!

  • Quadre noucentista.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 08-09-2019 | Valoració: 10

    Llegir el teu relat ha estat com endinsar-me en un quadre noucentista d'aquella Catalunya que gairebé s'ha fet fonedissa. D'aquell país que hem conegut on la institució de la família era un foc sempre encès on es coïen les històries i murmuracions concernents al clan familiar. Aquelles tardes vespres de les tietes, oncles i avies que et rebien amb amorosiment... Aquesta nota de peu de pàgina teva m'ha fet participar en la conversa, ésser un més entre ells i això gràcies al talent que tens en portar al lector devers les atmosferes que crees amb sublim elegància, imaginació i també summa precisió.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

228 Relats

1003 Comentaris

296540 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.