NOMÉS HI HA AQUEST INSTANT

Un relat de: MariaM
He començat a llegir un llibre d’un acreditat autor, del qual, per ara, no en diré el nom. Sóc aprenenta i no voldria que se’m mal interpretés, quan digui, això sí, que no he pogut anar molt enllà en la lectura. Me’l vaig comprar sense saber-ne gran cosa, tan sols el que ell mateix destacava en l’entrevista de presentació. L’adquirí convençuda que podria servir-me de guia en l’aprenentatge. Se’m feia feixuc i no aconseguia escriure una ratlla seguint les instruccions recomanades; no ho puc fer si no és amb espontaneïtat, sense estructures prèvies. Com estic fent ara. Quan he començat, no sabia de què aniria “la cosa”, i segueixo igual. Per tant, des d’ara, agraeixo la vostra crítica.
Amb la Manela parlem força, coneix com penso i sap de les meves dèries. Fa uns dies em va trucar per quedar; “ podem esmorzar plegades a la terrassa de les “Temptacions Divines”, faré un cafè i tu el trencat amb sacarina”. Ja us he dit que coneix els meus costums, i més.
Es presentà a la trobada, riallera i amb un bloc d’espiral a la mà. Aquell dia amb la mascareta plena d’interrogants, com si vingués carregada de dubtes; crec, que en té una per a cada ocasió. Se la veia divertida. Té uns ulls preciosos, molt expressius, que parlen ells sols malgrat la mascareta.
Cadascuna davant de la seva tassa, em mostrà de més a prop el bloc, i es disposà a llegir-me el que hi havia anotat dimarts passat. Heus aquí.
Bany amb sals i escuma, amb la banyera plena fis dalt. No hi faltaren espelmes ni Bach.
El segon pas, torradetes, melmelada, croissant i un expresso... sense en George Cluny
A aquest o al substitut, el cità per dinar. Abans, però, va anar a la perruqueria i es va canviar de loock. No me n’havia adonat, tot i que es notava força; s’havia tallat el cabell molt curt, en lloc de la melena que la caracteritzava. Ho descobrí en treure’s el barret, un dels que l’apassionen i no gosa posar-se. Aquí la mosca ja se’m pujà al nas. Començava entendre el seu somriure en arribar. I encara no ho sabia tot.
En sortir de la perruqueria, havia anat de compres. Primer les sabates, el seu fetitxe; certament, eren precioses, com sempre, i per suposat, no s’oblidà de passar per la llenceria.
Finalment, havia aturat un taxi per tal de no fer esperar el seu George, que a la catalana, és senzillament, i per sort, el Jordi de tota la vida. I, gairebé tota la vida, en Jordi està enamorat, encisat, per la Manela, sense que ella, aparentment, li faci cas. El cert, és que ella no ho ha tingut fàcil; se’n podria escriure més d’un llibre. Ho penso ara, sobre la marxa, però, ni que l’escrivís jo, no serà pas avui.
Tampoc he acabat la conversa d’aquell dia, ni com s’acabà aquell dimarts que, possiblement, hauria matinat per tal de fer tot el que tenia anotat al bloc, fins el moment del dinar, que fou excel·lent; sense vi ni cava per part d’ella, que no és abstèmia, però, que volia estar serena.
A partir d’aleshores, m’ho va mig dir ella i la resta em calia imaginar-m’ho, ja que la culpa del que havia fet aquell dimarts inoblidable, segons ella, era culpa meva.
Deuria anar així. “Mira, Jordi, estimat, tinc ganes d’acabar d’una vegada aquest dinar, de sortir, d’anar a casa o a un hotel, el que estigui més a prop... Em moro de ganes d’abaixar la guàrdia, de treure’m la mascareta, per començar, i d’estirar-me al teu costat, perquè NOMÉS HI HA AQUEST INSTANT.... i res del que faci avui m’ho vull perdre”.

Comentaris

  • Aquest instant[Ofensiu]
    MariaM | 19-07-2021

    Ja veus, l'espontaneitat senzilla i, és el meu esti, suposant que en tingui... Gràcies!
    Bon estiu, literari, si és possible.
    MariaM

  • L'instant se'n va...[Ofensiu]
    MariaM | 19-07-2021

    Una vegada més, agraïda.
    Que tinguem un bon estiu literari i amb salut.
    Una abraçada,
    MariaM

  • un bon final[Ofensiu]
    MariaM | 19-07-2021

    Gràcies!
    Bon estiu literari i amb salut.
    Mariam

  • MariaM | 19-07-2021

    Sempre en positiu!
    Gràcies.
    Bon estiu literari i amb salut!
    MariaM

  • Montseblanc | 20-06-2021

    Sí, com diu el relat, s'ha de viure l'instant. La teoria és fàcil, la pràctica és més complicada. Però el teu relat és un exemple de que es pot aconseguir i de que fer-ho procura felicitat, si més no, al moment. Ves a saber com va acabar tot, però això ja seria un altre relat.

  • un bon final[Ofensiu]

    Un relat ben escrit que arriba a l'essència al final. Ben trobat.

  • L'instant se'n va...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-06-2021 | Valoració: 10

    Molt bé, MariaM, va tingut en suspens des del principi fins al final, on finalitza amb molt bona acció, estar al costat d'ell.
    Molt descriptiu.
    Salutacions.

  • L'instant se'n va...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-06-2021 | Valoració: 10

    Molt bé, MariaM, va tingut en suspens des del principi fins al final, on finalitza amb molt bona acció, estar al costat d'ell.
    Molt descriptiu.
    Salutacions.

  • Aquest instant[Ofensiu]
    Prou bé | 13-06-2021

    És tan obvi i ho repetim i repetim.. però poques vegades ho tenim en compte. Un relat espontàniament escrit però molt ben escrit. M'ha semblat que jo era també amb elles escoltant la conversa! Amb total cordialitat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: