Cercador
No tinc res,
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
No tinc res,
La foscor m'embolcalla i el vent, xiulant m'endarrereix els passos. En arribar al meu portal, clavo dues trepitjades a l'estora per expulsar el fang, mentrestant, les meves mans garratibades pel fred, busquen amb dificultat el pany de la porta.
En entrar em despenjo la motxilla de l'espatlla i em trec l'abric, per mera comoditat, ja que dins fa la mateixa gelabror que fora.
Aixeco la persiana per aprofitar la llum d'un solitari fanal que il·lumina el carrer. Agafo un bol de la nevera que conté unes llenties i en la penombra m'assec en l'única cadira de la taula. Després de la segona cullerada ja no aguanto més, aquest sabor a tota mena de coses de la nevera menys llenties, és desagradable. En la foscor miro fixament la motxilla llençada sense cura a l'entrada. Li tinc paüra, sempre la duc pero fa mesos que no l'obro. Avui no em faré enrere. M'aixeco decidit, donant-li l'esquena al bol de llenties, disposat a obrir aquella maleïda cremallera. Gràcies a la llum que entra per la finestra puc veure com dos objectes lluen dins la motxilla. Lentament trec el meu ordinador de la bossa i me l'emporto a la taula. La pudor de les llenties en la penombra em fa teclejar ràpidament la contrasenya i treure la targeta de la butxaca. Poso el cursor sobre l'única aplicació i premo, en fer-ho s'obre una esplendorosa ruleta acompanyada per un fons verd. Ingresso les meves dades bancàries la partida comença, vaig amb tot.
Ho sabia, la sort avui està amb mi, aposto cinquanta, pujo a cent, vaig guanyant i dels meus tres-cents inicials en faig cinc mil. Vull triplicar-ho, M'ho jugo tot i perdo. No tinc res. L'ordinador s'apaga, ja no té bateria. Immòbil davant el vidre negre de l'ordinador em veig reflectit, com si fos un mirall, veig el meu rostre, un rostre que ha patit penúries i s'ha anat enfosquint amb el temps. No tinc res.
Perdut en la pena i manipulat per la sort m'aixeco, obro la bossa i clavo la mirada sobre la pistola que descansa al fons de la motxilla, no tinc res a perdre.
Pseudònim:
37
La foscor m'embolcalla i el vent, xiulant m'endarrereix els passos. En arribar al meu portal, clavo dues trepitjades a l'estora per expulsar el fang, mentrestant, les meves mans garratibades pel fred, busquen amb dificultat el pany de la porta.
En entrar em despenjo la motxilla de l'espatlla i em trec l'abric, per mera comoditat, ja que dins fa la mateixa gelabror que fora.
Aixeco la persiana per aprofitar la llum d'un solitari fanal que il·lumina el carrer. Agafo un bol de la nevera que conté unes llenties i en la penombra m'assec en l'única cadira de la taula. Després de la segona cullerada ja no aguanto més, aquest sabor a tota mena de coses de la nevera menys llenties, és desagradable. En la foscor miro fixament la motxilla llençada sense cura a l'entrada. Li tinc paüra, sempre la duc pero fa mesos que no l'obro. Avui no em faré enrere. M'aixeco decidit, donant-li l'esquena al bol de llenties, disposat a obrir aquella maleïda cremallera. Gràcies a la llum que entra per la finestra puc veure com dos objectes lluen dins la motxilla. Lentament trec el meu ordinador de la bossa i me l'emporto a la taula. La pudor de les llenties en la penombra em fa teclejar ràpidament la contrasenya i treure la targeta de la butxaca. Poso el cursor sobre l'única aplicació i premo, en fer-ho s'obre una esplendorosa ruleta acompanyada per un fons verd. Ingresso les meves dades bancàries la partida comença, vaig amb tot.
Ho sabia, la sort avui està amb mi, aposto cinquanta, pujo a cent, vaig guanyant i dels meus tres-cents inicials en faig cinc mil. Vull triplicar-ho, M'ho jugo tot i perdo. No tinc res. L'ordinador s'apaga, ja no té bateria. Immòbil davant el vidre negre de l'ordinador em veig reflectit, com si fos un mirall, veig el meu rostre, un rostre que ha patit penúries i s'ha anat enfosquint amb el temps. No tinc res.
Perdut en la pena i manipulat per la sort m'aixeco, obro la bossa i clavo la mirada sobre la pistola que descansa al fons de la motxilla, no tinc res a perdre.
Pseudònim:
37
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-02-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!