NO PERDIS MAI LA FE FILOMENA !

Filomena, vaig a comprar a Cal Ferrer, he vist que les plantes de faves i pèsols no en quedarà cap ni una, alguna plaga se les menja, diu en Tonet m'entres treu de sota el marbre de la calaixera un bitllet de cent pessetes i se'l fica a la faixa.

La Filomena surt de la cuina, és una dona ja gran amb moltes arrugues, i seca com un bacallà, a diferència del Ton baixet, amb cara de bona salut.

-No Tonet, demà aniré a l´església és l'aniversari de la mort d'en Joan, ho diré a mossèn Saló, recorda que l'any passat amb els escarabats de les patateres els va fer fugir tots. En sap molt d'exorcismes i fer foragitar les cuques.

Bé, si és així, però a mi no em va quedar gaire clar que fos ell, encara que va dir els havia fet marxar al cim del Serrat de les Forques, no se noia, m´estimaria més ruixar-les amb algun veri.

- Tu no has tingut mai fe, jo l´any passat encenent les espelmes de la Candelera, no va pedregar.

-Bé en fi si tu creus dona, parla amb el mossèn i dient això marxà cap a donar menjar al ruc.

I va passar un dia i el rector visita l'hort, es cruspí la llonganissa de la Filomena, acompanyat de vi de l'anyada passada i va assegurar que tindrien faves i pèsols per menjar i per vendre. Les seves pregàries eren escoltades per l´altíssim. Va plegar dins un mocador de farcell una dotzena d'ous ben embolicada amb paper de diari, i el conillet més tendre de la Filomena.

Al cap d'uns dies en Ton a l'hora de dinar va parlar amb la seva muller i li va dir:

Digues a Mossèn Saló que ara sí que no tindrem ni pèsols ni faves totes les plantes es moren, vés i explicalí tu que tens tanta fe amb les seves pregàries.!

La dona quasi ni dinar, va agafar la manteleta i el mocador del cap i cap a la Rectoria.

Mossèn que les plantes es moren totes, pot fer quelcom?

No Filomena li va dir, en trucar la porta. Segur jo em vaig errar a la pregaria, en lloc de dir MATA CUCOTI , VAIG DIR MATA PLANTOTI. Tots som humans, ara tu confia sempre en Déu, no perdis mai la fe!.