HIPODRÒM, CISTERNA BASÍLICA D´ISTAMBUL I JO

Després de dinar al restaurant dels mil i uns llums en Memed ens va portar altre volta a la plaça Sultanhamed, em va semblar molt bonica i el jardí que ens aturarem per les explicacions molt reeixit. 

Ara anirem a veure l'hipòdrom, he de dir que està precisament a on ens trobem, ja queden poques coses, com l'obelisc que varen portar d'Egipte. Els emperadors bizantins eren molt aficionats a les curses de carros i aquí era el lloc adient. Va ser greument danyat amb les croades. Però encara es conserva un obelisc. Teodosi el va fer portar d'Egipte 400 anys abans de Crist, però   va ser construït entre els 1600 anys abans de Crist, pertanyia al temple de Karnak. Vaig admirar el bell obelisc i vaig constatar que solament podia ser egipci i car era preciós. Entre altres hi ha estàtues i monuments que creient que eren recoberts d'or els van pelar literalment, i oh deessa fortuna!, era solament de coure, es veu es van quedar com es diu amb un pam de nas. Però jo que solc ser intuïtiva em semblava sentir encara la fresa dels cavalls i els carros corrent, ara era solament la meva imaginació. Però vaig constatar què el que quedava era molt bonic més ben dit esplendorós, resta d'un passat gloriós.

Un cop fotografiat i admirat ens vàrem anar junt el Memed a veure una altra meravella, aquesta soterrada sota la mateixa plaça. La Cisterna Basílica, que jas ens va dir que de basílica res de res, que tenia el seu nom perquè si feia milers d'anys hi havia hagut una basílica per sobre.

Va ser construïda per l'emperador Justinià del 333 després de Crist, les seves 336 columnes les vaig trobar espectaculars i bellíssimes tenint en compte que podia contenir   80.000 metres cúbics d'aigua que portava un aqüeducte de 20 km que anava molt a prop del mar Negra. Va quedar completament en desús fins que el 1985 alguns habitants deien podien treure aigua i peixos dels setens, llavors ho varen restaurar i jo he pogut contemplar i palpar la pedra com sempre faig, esperant que m'expliqui històries a una sòmines com jo.

I varen haver de marxar malgrat que jo volia quedar-me, em varen dir que el Basar de les espècies ens tancarien i el Basar egipci també, doncs  cap a fora manca gent malgrat el meu disgust