CREUER PEL BÒSFOR I JO

Després d'abandonar els Basars d'Istanbul al costat dels companys i el nostre guia ens vàrem adreçar amb bon pas cap a l'embarcador del Bòsfor. Encara clarejava i el dia havia sigut esplendorós, jo pronosticava un final de dia i posta de sol per recordar, si així va ser.
El vaixell era de mida mitjana i jo com a bona aventurera no em vaig  pas acontentar a seure dins el mateix car volia sentir a la cara el vent del mar, i veure amb els meus ulls les meravelles que jo coneixia per haver llegit molt el premi Nobel Orhan Pamuk, el meu estimat escriptor que conec molt bé la seva obra, ja que fa molts anys el vaig seguint, al costat de també a l'escriptora Elif Shafak , la coneguda autora de la Bastarda d'Istanbul i de tantes altres novel·les que jo també he llegit atentament. 
Una noia ens va preguntar al moment d'asseure'm a proa del vaixell si volia prendre quelcom, jo acostumada als seus abusius preus vaig preguntar amb angles, quan costava una tònica. La sorpresa no va ser tal en dir set euros. Jo amablement vaig refusar. No volia llençar en això tal desgavell, ja que portava aigua fresca a la meva cantimplora.
El sol tenia tons rogencs  en posar-nos en marxa em vaig abrigar amb el meu mocador perquè se sentia fresca, però la vista era magnifica.
Tot Istanbul va passar davant meu, els barris rics, els hotels magnífics, els ponts que travessen el Bòsfor i jo escoltava atentament en Memed que s'havia posat al meu costat i amb un micròfon ens anava explicant les boniques vistes i la història.
Jo embadalida no tenia prou ulls per admirar tanta bellesa, el sol es va anar ponent amb colors de l'arc de Sant Martí. De mica en mica se'n varen anar encenent els llums dels edificis i ponts. Tot brillava preciós i jo no volia que acabés el viatge. He de dir que va ser llarg, vam navegar tot el Corn d'or,  precisament el que volia jo. No sentia el vent ni la humitat sols veia amb els meus ulls i sentia els sons, alguns que sortien de les mesquites.
Un cop atracat altre volta al moll jo  contenta admirava el mar i el cel i el barri de menjar prop del mar, però un  bus esperava per portar-nos a sopar a l'hotel. Casum  tot!