ELS BASARS D´ISTAMBUL I JO

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Amb la mel als llavis vaig abandonar la Cisterna Basifique doncs jo m'hauria agradat restar molt més a dins no per tirar monedes, que jo no en vaig tirar ni una, sinó per admirar la meravella que tenia ocasió de contemplar, però no hi havia altra opció que seguir en Memed, que ens va portar talment com un ramat de xais fins al basar de les espècies i el basar dit egipci, on si amunteguen una quantitat de falsificacions de tota mena. Algunes molt ben reeixides, però d'altres què només de veure ja veus las ínfima qualitat del que està composta.
A mi em va agradar el basar de les espècies. El seu color, la seva olor tot convidava a comprar, com aixi ho vaig fer després de regatejar quantitat perquè em volien prendre el pèl i jo no estava com es diu gaire disposada .
En Memed em seguia i jo li vaig dir què no calia, que em digués a l'hora i el lloc que jo no pensava pas desaparèixer o perdrem que estava al cas de tot. Ell va veure que no volia acompanyant i rient em va assenyalar un bar de l'entrada i em va dir que al cap de mitja hora em volia allà a prendre un te. 
Vaig veure que no tenia gaire temps per perdre'm en les paradetes i poder regatejar que jo m'ho passo superbé regatejant, soc com bona catalana una mica ratota. Vaig comprar espècies té i també les delícies turques i cafè, a mi el cafè turc em treu de polleguera,  m'agrada la cerimònia de ferlo i després deixar al fons de la tassa les restes del cafè, només em faltaria saber llegir els "posos" com no ser fer.
Un cop comprat i amerada de les olors i colors vaig anar a trobar en Memed que ja em tenia un te, jo a correcuita el vaig veure i li vaig dir que m´n'anava a l'altre basar , ell amablement em va acompanyar fins a la porta i altra volta només mitja hora.
En aquest en vaig tenir prou perquè no volia comprar gaire com vaig fer pensant que de tornada a Istanbul tindria temps de comprar altre cop. No m'atrauen gaire sols vaig comprar una tassa de cafè bellíssima i un potet d'aram per fer el cafè, molt turc tot i després de regatejar molt - M'esperava encara un creuer pel Bòsfor.i això si prometia.

Comentaris

  • Un mirall[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-11-2024 | Valoració: 10

    La teva literatura és com un mirall. Clara, transparent, reflecteix el que tens al davant amb una gran precisió. No he anat mai a Istanbul, però llegint el teu relat me’n faig una idea molt clara. Delícies turques. Una forta abraçada, Montserrat.
    Aleix

  • M'estàs fent reviure...[Ofensiu]
    llpages | 21-11-2024

    la meva estada a Istambul. Els colors, les olors... tot molt ben descrit, amb notes culturals com el del regateig en el comerç. Agraït!

  • Sensorial[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-11-2024

    Ja ho diuen que cada terra fa sa guerra, i també que tants caps tants barrets. No m'agrada gens comprar als llocs com els que descrius. He vist a europeus regatejar per uns diners que passats a euros són uns pocs cèntims, però potser no és pels diners, a ningú li agrada que li prenguin el pèl; l'orgull ho domina tot.
    Bona descripció de l'ambient, un relat molt sensorial.

  • El basar[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 20-11-2024 | Valoració: 10

    Un lloc on et pots perdre, i els colors i les olors t'absorbeixen, el regateig no ha estat mai el meu fort, però en aquests països forma part de la seva cultura.
    Des d'aquí he sentit les olors.
    Una abraçada Montserrat, ens seguim llegint.

    Rosa.

  • Les espècies. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-11-2024 | Valoració: 10

    Un relat molt interessant i entretingut, on relates les escenes dels basars d'Istanbul.
    El que m'ha fet gràcia és quan regateges és la tassa de café i el pot d'aram, que és turc. Ah, sí, que vas regatejar per a comprar-lo.
    Espere que tot et vaja bé.
    Una abraçada, Montserrat.
    PERLA DE VELLUT.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

472 Relats

1677 Comentaris

339111 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.