RAMON j. SENDER

Ramon J . Sender . Per mi va ser una persona important a la vida . Als meus potser 15 anys ,no mes el vaig conèixer . Jo una nena lletraferida havia llegit Requiem por un campesino español i la veritat m’ havia sorprès i impactat . Vàrem compartir berenar a casa d’ una amiga de les ties Carme i la tia Lola , les dues lletraferides com jo . No sabia jo com parlar quasi ,era tant joveneta i a ell el veia tant important . Jo llegia i llegia i canviava finals de compte que no m’ agradaven i tambe escrivia amb una llibreta que deia Hermanas Dominicas els meus petits contes i relats .
No cal dir que era feliç de veure’l i conèixer el que per mi era el meu primer personatge literari . Al agrair la seva dedicatòria al llibre em va somriure i digué - Nena perquè no et dediques a la literatura hi veig als teus ulls un interès no habitual a la gent de la teva edat , llegeix molt i escriu .
Jo del primer li vaig fer cas ara del segon , si per mi vaig continuar escrivint pensaments , al ser mes gran una persona propera em deia era una pèrdua de temps .
Aquella tarda a Barcelona no la he oblidat mai .
Fa uns dies a Eivissa algú em va regalar un llibre seu , ni havien mes però tenint poc espai a la maleta sols en vaig agafar un .
Ahir a una biblioteca un llibre seu em va donar la benvinguda sobre una taula .
Han passat molts anys però jo que crec en coses especials m’ ha semblat que em vol dir quelcom .
Que deu ser , feia tant de temps que no veia la seva obra que pensava que quasi estaria descatalogada , i no ,he vist per Internet que encara es pot comprar.
Jo crec em vol dir quelcom , però que deu ser ? . Avui i ahir no he pogut deixar de pensar en les persones que ens trobàvem a Barcelona fa molts anys , ara totes difuntes menys jo , però encara vives perquè les puc recordar .
Que deuen voler dir-me ?No crec ens les casualitats .