No és el que sembla...tinc insomni!

Tot just he apagat el llum, l'Insomni s'ha ajagut al meu costat. S'ha anat apropant a mi i m'ha xiuxiuejat paraules d'amor, i jo reia. Després s'ha posat a cantar "Yellow submarine"; unes deu vegades, me l'ha cantada, allà, enganxat a la meva orella, amb una veu que tenia un toc metàl·lic i que no acabava d'enganxar el to de la cançó.
M'he començat a posar nerviosa. Perquè aquella cantarella no era gens agradable; perquè aquell individu s'havia ficat al meu llit sense demanar-me ni permís ni opinió, i no sé si s'havia plantejat que jo podia tenir parella, però el fet és que en tinc, i que l'Insomni no hi parés cap mena d'esment m'exasperava; i, sobretot, perquè allà estirada panxa amunt i amb els punys tancats sota els llençols, la imatge del meu despertador es passejava entre els "wes", "alls", "lives", "ins", "ours", "yellows" i "submarines" que bucejaven per aquell espai que hi ha entre les meves orelles, i on aleshores semblava no haver-hi gaire cosa, i aquella imatge em recordava que l'aparell despietat sonaria a les vuit, tant si m'adormia en aquell precís instant com si me n'anava de festa amb l'Insomni.
I quan els meus nervis han arribat al punt màxim d'alteració he decidit concentrar-me en la foscor per intentar evitar sentir aquella cançoneta irritant. Després d'una estona de concentrar-m'hi m'he adonat que l'Insomni ja no cantava, sinó que eren els mots i les notes que rebotaven pel meu cap turmentant-me. I al cap d'un moment l'Insomni ha posat la seva mà sobre el meu ventre pla, m'ha mossegat el lòbul de l'orella i he notat com s'eriçaven tots els pèls del meu cos, des de les cames fins al clatell. La mà ha anat pujant, descordant al seu pas els botons del meu pijama, mentre sortia rere les dents blanques una llengua juganera que es volia divertir amb el meu lòbul. Bé, primer amb ell. Després s'ha passejat pel meu coll i ha topat amb la mà que es barallava amb l'últim botó, i un cop obert ha anat baixant fins a jugar també amb els meus mugrons erectes; primer un, després l'altre...He passat la mà per sota les seves costelles i l'he abraçat, ajudant-lo a col·locar-se sobre meu. I aleshores la llengua juganera ha pujat de nou i s'ha trobat amb els meus llavis dolços, i quan aquests s'han obert ha conegut una amiga igual d'excitada. Mentre elles ballaven a ritme frenètic, l'Insomni i jo ens hem entusiasmat entre carícies igual de frenètiques, i hem fet l'amor.
Al cap d'una estona, quan ja esperava l'olor del cigarret, o sentir els seus roncs en un son plàcid després d'una bona dosi de sexe, he vist que l'Insomni ja no era al meu costat. I aleshores l'he notat dins meu, travessant els meus teixits, dil·luint-se en la meva sant, escampant-se per tot el meu cos. He sentit com pujava vagina amunt, s'escolava fins l'estómac, entrava als pulmons i pujava per la tràquea. Com s'endinsava en les venes i arribava fins al cor, i com baixava aleshores a tota velocitat fins les ungles dels peus. I quan ha arribat al cervell he pensat que no podria dormir mai més, però de sobte l'he notat sortir. Vessant per les meves orelles, rajant dels meus narius, amarant tot el meu cos en forma de gotetes fredes a cada porus de la meva pell.
I suposo que ha estat en aquell moment que m'he adormit, i aleshores a sonat el despertador. Em sentia com si no hagués dormit gens, però totalment relaxada. Potser necessitava una nit de sexe de qualitat...perquè l'Emili fa el que pot, però això difícilment s'ajusta al que jo voldria.
M'he dutxat, m'he vestit i he esmorzat donant-hi voltes. I quan he baixat, l'Emili ja m'esperava. Ja ho ha notat, ja, quan he pujat al cotxe, que feia bona cara! M'ha preguntat si hi havia res que ell no sabés. I li vull dir, perquè nosaltres ens ho diem tot, ens estimem moltíssim! Però resulta que no trobo la manera d'explicar-li que li he fet el salt amb l'Insomni.