Viena

Un relat de: ximxim

logo del viena)

ESTABLIMENTS VIENA, S.A.
EL RAMASSAR - LES FRANQUESES
CIF A 08874489 Telf. 938404156

TIQUET 269492 /T001

TAULA 34 HORA21:54:30 DATA16/04/2005
UTS DESCRIPCIÓ PVP IMPORT
-------------------------------------------
1 TRINARANJUS TARONJ 1,45 1,45
1 PATATES FREGIDES 1,65 1,65
-------------------------------------------
TOTAL 2,90
IVA 7% 0,20
TOTAL 3,10

CREDIT RESTAURA 4
COMPTAT -0,9

I al darrere:

He observat que la meva producció literària augmenta en temps d'estrés. Bé, més que producció literària hauria de dir inspiració, que la falta de temps fa que una cosa no comporti l'altra.
El cas és que ara em trobo en el que seria una situació propícia per a l'escriptura. Asseguda en una taula en un atapeït Viena un dissabte a les deu espero que un amic acabi de treballar (a les onze) i que la seva nòvia ens porti amb cotxe a La Garriga, on un altre amic farà un concert, compartint escenari amb els seus ídols, Gertrudis, i amb la seva nòvia, que és del seu mateix grup, doncs també.
I això, que ara només queden tres quarts (només). Però, què coi!, deixem estar això! El temps només va lent quan vols que passi de pressa, així que millor no pensar-hi. És més, si aconsegueixo desitjar que s'aturi (per exemple per tenir més temps per escriure) de ben segur que no me n'adonaré i seran les onze. No sé si això és degut a la relativitat d'Einstein o a les lleis de Murphy, però el cas és que funciona.
Ara ve quan la Inspiració m'hauria de visitar (per allò que us deia de les situacions estressants). S'hauria d'apropar poc a poc entre la multitud cridanera, enretirar la cadira del meu davant i asseure-s'hi. Potser diria "Ai, aquests pantalons m'apreten com una mala cosa!" i es descordaria el primer botó del pantaló. Aleshores m'enviaria a buscar-li alguna cosa per beure (ja sabem tots que ella és així, una mica pedant i ratllant la prepotència) i després em començaria a explicar una història de les seves.
Potser seria de cavallers, a l'Edat Mitjana, una de prínceps i princeses. Però en aquesta la princesa no seria una cridanera histèrica i molt bonica que necessita la protecció del seu príncep. Aquí tal vegada seria una noia normaleta, bastant llesta i autònoma. Potser decidiria partir peres amb el príncep que mai para pel castell i anar-se'n amb el trobador, que com a mínim després del polvo encara té forces per dir-li que és fantàstica a toc de llaüt.
Bé, és que la Inspiració té molta capacitat per somiar.
Però ves a saber! Potser seria realista aquest cop, i m'explicaria que coneix una noia anorèctica, que viu pendent de les calories i que vesteix roba de nena petita. Es veu que va mirar massa la tele i es va creure que bellesa i massa són inversament proporcionals; no es devia recordar de com n'és de maca una posta de sol sobre el mar.
Potser la història seria d'un noi -que ara fa temps que només em parla de dones-que havia crescut i encara volia ser bomber. Que va salvar una dona de ser cremada en un incendi i va adonar-se que allò no eren sols fantasies de criatura, que l'havia encertat des del principi, somiant que ajudava la gent, i fent el seu somni realitat.
Potser avui la Inspiració estarà "cotilla" i m'explicarà la vida dels membres de la família que ara s'asseu a la taula del davant. Les famílies sempre dónen molt de sí, sempre hi ha historietes, merders i "intríngulis" diversos.
Hòstia! Però i si la Inspiració no em ve a veure?? M'hauré de passar una hora amb el llapis a la mà mirant un paper en blanc?
Potser en lloc seu vindrà una pitonissa, enretirarà la cadira parsimoniosament, s'hi asseurà, treurà una gran bola de cristall i contemplant el fum blavós de l'interior em revelarà el meu futur, i em passaré la nit tan obsessionada que el concert serà una merda, o potser al descobrir com aniran les coses em trauré un gran pes de sobre i aquesta serà la millor nit de la meva vida...
Potser vindrà un home vell i arrugat, supervivent de la batalla de l'Ebre, arrossegarà la cadira i s'hi deixarà caure amb compte; deixarà el bastó repenjat sobre la taula i m'explicarà tantes coses interessants que li diré al meu amic que se'n vagin al concert sense mi, que estic enmig d'una conversa important...I demà potser comenci a escriure un llibre sobre l'home que vaig conèixer i potser serà un best-seller i a partir d'ara quan algú cridi "viva Franco" la gent del voltant l'apallissarà (perquè tots hauran llegit el meu llibre) i poc a poc aquestes idees estranyes desapareixeran del país.
I potser qui vindrà a enretirar la cadira i asseure-s'hi en lloc de la Inspiració serà un noi guapot d'uns vint-i-pocs (en aquest cas, m'està bé que també es descordi el primer botó del pantaló). Potser iniciarem una conversa. Potser em preguntarà què faig aquí sola amb un llapis a la mà i un full en blanc. Potser li parli del concert, i potser ell decideixi passar-s'hi. Potser allà entre la gentada seguirem parlant i ves a saber...Com acaba de dir el de la taula del costat: Aiiii, l'amor!

(22.54, missió complerta!)

Comentaris

  • Pobre inspiració[Ofensiu]
    XvI | 22-04-2005

    Veient com l'exprimeixes i en treus tot el suc no puc més que adonar-me'n que l'has utilitzat de mala manera, sense cor ni remordiment; només per què et fes companyia mentre esperaves la teva hora de marxar i, quan aquesta arribi, la pobra inspiració es quedarà sola a la cadira, abandonada, amb el botó del pantaló descordat per poder respirar millor. Potser pensant si seguir-te o no al concert.

    M'agrada con està escrit, sembla una conversa de cafè, quasi se senten les veus de les altres taules.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: