Diagonal 629 - "La mare del nen autista"

Un relat de: ximxim

On és? Seré imbècil! Ja l'he tornat a perdre...ell em necessita i jo li fallo, sempre és la mateixa història. Albert, fill, on t'has ficat ara? Sisplau, sisplau...apareix, sisplau...No pot haver anat gaire lluny...Una ullada general, ha d'estar per aquí...pam! Ara un desgraciat que va com boig m'acaba d'embestir, el què faltava...però què coi fa?? Ara creua en vermell, l'autobús gairebé el mata. I el meu nen...? On és l'Albert?? No el veig per enlloc! A l'altra banda del carrer, res, estudiants, és la seva samarreta taronja?? No...merda! És una noia...L'he de trobar, l'he de trobar...sisplau, que aparegui, sisplau...que no li passi res, no m'ho perdonaria mai...! Potser s'ha quedat al bar? Preguntaré al cambrer... "Perdoni? Perdoni?" Ni cas...està massa preocupat esbufegant i renegant, mirant-se malament la parella que seu en aquell racó...merda, no tinc temps per perdre...què carai i faig aquí aturada davant del bar? Albert...Au, una altra, la noia que surt esperitada del bar...però que ningú em veu o què? I aquella del cotxe què mira? Però és un home o una dona? Només es veu greix...i li mira el cul a la de la samarreta taronja, deu ser un tio.

Oh, Déu meu!!! El meu nen! És al mig del carrer! Començo a córrer i l'engrapo pel braç, d'una estrebada el poso damunt l'acera, just a temps perquè un taxista eixelebrat no me'l mati. Fill meu! Fill meu! On t'havies ficat? Li acaricio les galtes, les té plenes de llàgrimes...i jo tampoc no em puc contenir "Perquè refotre el tens que perdre cada cinc minuts, mecagunlaputa??" Estic fora de sí, em rodolen les llàgrimes galtes avall, sóc una mala mare...fill meu, no ploris més, sisplau, se'm trenca el cor...Li eixugo la cara, però no para, no sé com calmar-lo, l'acaricio amb les dues mans, mirant-lo als ulls, eixugant-li les dues galtes..."amb la mare estàs bé...ja ha passat tot!". Una altra llàgrima, li eixugo. Marxem fill meu, no ploris més...i embogeix, comença a forcejar, és clar! No li agrada que el toquin...m'ho han dit mil vegades, i jo...jo vinga a abraçar-lo...sóc una mala mare, sóc una mala mare...marxa, corre, és perquè no vol estar amb mi...necessita un pare, i no una mare com jo...S'ha aturat, al mig de l'acera...deixaré que es calmi...i ara torna a plorar? Què he de fer?

Déu méu, ajuda'm...no puc més.

Comentaris

  • al.lucinant..[Ofensiu]
    Berenice | 05-12-2005 | Valoració: 10

    Felicitats. un 10 rotund, i perquè no es pot posar un 12, que te'l posava, en aquest relat.
    m'ha encantat, reflecteixes perfectament el que pot sentir una mare en un moment de desesperació... no havia llegit mai res al respecte, però penso que ho plasmes de manera genial..
    felicitats altra vegada
    un petonet

  • ejem, ximxim..[Ofensiu]
    Tiamat | 26-07-2005

    t'anava a comentar el relat, perquè ja era hora que algú en fes un de diagonal (ja veuràs que feliç estarà, en pivotatomic, juas), però m'he llegit la teva biografia (era tan llarga abans??), i..

    principis de setembre de 1986, bé, jo el 85, i cap a l'octubre,

    Nascuda a Barcelona, hi vaig passar les primeres setmanes, jo vaig nèixer a Barcelona, i hi vaig passar els primers dies,

    i després em vaig traslladar amb els meus pares a un poblet del vallès que en aquells temps era gairebé desèrtic, de fet, abans del poblet desèrtic, vaig anar a un poble no tan desèrtic (salt), però bé.. on visc ara, també ha crescut molt (encara que no és al vallès..),

    La meva nova llar era un piset a dos carrers de la meva casa actual,, primer vaig viure a un pis, i als 6-7 anys, vaig traslladar-me a la casa actual (no a dos carrers, però sí a un parell de pobles)

    I suposo que va ser ja en aquesta casa on vaig descobrir la meva afició per la lectura i en vaig convertir en una nena devora-llibres, sisi, jo em passava els matins de cap de setmana asseguda a la biblioteca del pis, llegint llibres, que eren a la lleixa de baix i hi arribava.

    vaig escriure les primeres historietes, el més destacat, un conte sobre un gat que estava desesperat perquè no tenia bigoti, sisisi, el meu primer conte decent també anava sobre un gat i una bola de llana! (poca broma, que vaig guanyar un concurs!)(hòstia, em faria gràcia penjar-lo a la web.. a veure si el trobo!)

    em vaig decantar per les ciències, sí noieta, jo he fet el batxillerat tecnològic,

    Un dia vaig començar a anar a la UAB, UPC, però bé.. més o menys..

    i bé.. el descobriment de la web i el posterior vici, aquí suposo que ens hi assemblem la majoria dels que hi som..


    perdona aquesta parida de comentari, però és que m'ha fet molta gràcia :P


    i a sobre, les dues amb blog eh!



    Petons!


    Tiamat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: