Fent via

Caminem per la via,
uns amb pas ferm,
d'altres feixuc;
uns saltironegen,
d'altres s'arrosseguen.

Avancem,
de la mà del temps,
sabent del cert
que el tren passarà
i esclafarà les notres vides
entre els rails de la via.
Tard o d'hora...

Sabem
que el camí sota el túnel
és feixuc:
que la tenebra ens envolta
amb la manta de la tristesa,
i ens ofega.

Però aquest túnel té una llum al final.
El camí és curt, s'hi pot arribar.
Doncs, de tu depèn
que quan el tren passi
t'enganxi somrient.