Fent via

Un relat de: ximxim

Caminem per la via,
uns amb pas ferm,
d'altres feixuc;
uns saltironegen,
d'altres s'arrosseguen.

Avancem,
de la mà del temps,
sabent del cert
que el tren passarà
i esclafarà les notres vides
entre els rails de la via.
Tard o d'hora...

Sabem
que el camí sota el túnel
és feixuc:
que la tenebra ens envolta
amb la manta de la tristesa,
i ens ofega.

Però aquest túnel té una llum al final.
El camí és curt, s'hi pot arribar.
Doncs, de tu depèn
que quan el tren passi
t'enganxi somrient.

Comentaris

  • Cirerot | 20-11-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat. L'ambientació de la metàfora o el que sigui. El final molt bo, m'ha arrencat un somriure, m'agrada l'optimisme que desprèn al capdavall. M'ha fet pensar en els hobos.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: