Avui

Un relat de: ximxim

Avui, que és el meu dia, no escriuré una queixa de la societat que m'arracona. No m'embolicaré en reflexions sobre les diferències de gènere, no protestaré pels rols que m'han imposat només per haver nascut tal com sóc. Avui no parlaré de les situacions que m'han fet ràbia, de la ràbia que em fa haver desitjat no ser com sóc per culpa d'aquestes situacions, i intentaré no pensar-hi...
No. Avui tornaré a sortir mig despentinada de casa a les vuit del matí, i no m'adonaré de la sort que tinc de poder anar amb texans i bambes. Avui seguiré capficada en aquest coi de problema de càlcul mentre camino a pas lleuger cap a l'estació, perquè avui toca pràctica al laboratori, i no m'adonaré que fa menys d'un segle "les dones no servien per la ciència". Avui somriuré a qui em dongui la gana, i miraré malament a qui em sembli, i li fotré una repassada a aquell noi que sempre em trobo al bar a l'hora de dinar -per no trencar amb el costum!- i tampoc seré conscient de la sort que tinc de poder-ho fer.
Avui serà un dimarts com cada dimarts, a estones avorrit, a estones entretingut, a estones interessant, tal vegada divertit. I aleshores algú em recordarà que és 8 de març, potser una amiga em felicitarà, potser serà un cartell d'alguna activitat festiva, en el pitjor dels casos un noi bromista que ho farà amb algun acudit masclista (per variar, com si no ho féssin cada any...).
I a partir d'aquell moment potser sí que em vinguin ganes d'escriure una queixa, d'analitzar la situació i de protestar, d'enrabiar-me i capficar-me... però en lloc d'això avui valoraré el que tinc, perquè els problemes que ser dona m'ha portat els sé jo. I també en conec els plaers. Avui miraré al cel i us diré com m'agrada poder contemplar el seu blau infinit sense anar agafada de la mà d'un home i sense cap finestra o vel o cap altre impediment. Avui deixaré que l'aire m'acaroni les galtes mentre camino, i gaudiré del trajecte sola, immersa en els meus pensaments de cervell femení. Avui us miraré als ulls i veureu que hi brilla una espurna, i potser us dedicaré un somriure, i depenent de com m'agafeu potser us digui amb veu suau:
No, no et pensis que no veig aquest món que em deixa estudiar i treballar sempre i quan hagi fregat els plats abans. No et pensis que no tinc por que aquest vespre un depravat m'enganxi en una cantonada i abusi de mi, perquè em considera un mer objecte sexual. No et pensis que no em fa ràbia saber que un altre 8 de març altres dones van alçar el cap i només van veure fum mentre morien pels seus drets, i que tanmateix encara estem així. Però avui, que és el meu dia, he decidit sentir-me feliç. I demà, que serà un altre dimecres, decidiré seguir lluitant.

Feliç dia de la dona treballadora! (algú coneix una dona que no sigui treballadora?)

Comentaris

  • a seguir lluitant!![Ofensiu]
    Basileia | 16-05-2006

    cada dia és 8 de marça, cada die ens hem de aixecar i seguir lluitant, cada dia ens mereixem sentir-nos dones i orgulloses alhora...cada dia és per nosaltres!

    M'ha agradat molt com està escrit el text, perquè es veu clarament i molt subtilment com ha estat fins ara el ser dona...tot i així, jo mateix, estic molt molt orgullosa del que sóc..del que som!

  • AtzaVaRa | 09-03-2005

    T'he descobert avui, just un dia després d'aquest gran dia. El tema de les dones em va portat a reflexionar moltíssim ahir...i aquesta reflexió que has fet tu, s'acosta tant a la meva! Felicitats pel dia d'ahir i per aquest relat. Seguirem lluitant, i reclamant els nostres drets, i no ens caldrà cap home darrere protegint-nos, que això ja ho sabem fer naltros soletes.
    Que amb nosaltres soles, molts cops ja en tenim prou i de sobres!

    Una abraçada ben forta,
    AtzaVaRa

    P.S.: jo també vaig a l'uab! què estudies? xD

  • una reflexió genial...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-03-2005 | Valoració: 10

    Realment m'ha agradat molt la manera de plantejar la situació, amb serenitat i realisme, però ficant-hi els teus sentiments de dona en mig de les paraules.
    N'ha sortit un relat preciós amb molta força, ben estructurat i de molt bon llegir.
    En poques linees exposes el fet de que malgrat ens queda molt per fer, que encara hem de demostrar més que els homes la nostra valua en el món laboral, tenim l'esperit lliure per decidir, fer i desfer, gaudir del que calgui sense a la vora del qui volguem o sense ningú.
    Un bon homenatge a les dones que van morir per la causa en la que creien i per d'altres moltes que durant els anys i en l'avui saben que el seu valor és únic i incalculable, com el de tot ésser humà...
    Moltes felicitats per aquest fantàstic relat i una abraçada molt gran!

  • Molt bé...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-03-2005 | Valoració: 9

    ... "ximxim"! Tot un assaig ben elaborat... i escaient al dia.... Però no cal esperar el 08/03 de cada any per sentir-se feliç... Cal procurar ser-ho cada jorn, cada jornada...
    I qualsevol dia, també, i no sols "avui" pots enviar a pastar fang a qui vulgues, i somriure a qui et done la gana...

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    ITACA | 09-03-2005

    Que bo ... m'ha encantat de vritat , has parlat del tema sense donarlo a veure tan d'aprop , has informat de tot lo que succeix ,
    d'una manera orgullosa de lo que som : DONES.

    Felicitats i segueix escrivint , ! m´has animat el dia !

  • Molt bé[Ofensiu]
    Linkinpark | 09-03-2005 | Valoració: 9

    critíques el masclime d'una manera q pareix q no ho vols fer. I encara q sócun noi, dic q el masclime és una pura tonteria. Q aquelles dones d'aquell 8 de març han tingut més valor q la majoria d'homes.
    Visca la igualtat de sexes!!!

Valoració mitja: 9.33