Vosaltres dos

Un relat de: ximxim

Ella i tu.
Tu i ell.

Sortiu,
preocupada
perquè ell no s'ha pres la pastilla;
preocupat,
perquè la veus amoïnada.

La memòria falla
i no heu passat la clau.
Tant se val.
No teniu res
que us puguin robar.

De camí al passeig,
set peus
per a dues persones,
però prou mans lliures
per anar de bracet.

Una passa l'un,
una passa l'altra.
Bastó, cama,
cama, crossa,
cama, cama,
bastó

i pareu per què ell tussi
o perquè ella s'arregli el mocador.

* * *

Ella i tu.
Tu sense ell.

Te'n vares anar
sense avisar-la.
Surts
sense haver-te pres la pastilla;
però a tu ningú no et vigila.

Tres peus
per a una persona
i cap braç
en qui recolzar-se.
T'encamines sola al passeig.
Ja no el tornaràs a veure.

* * *

Ella i tu.
Tu i ell.

Junts en la pau i el descans.
Tant de bo hagueu trobat
aquell Déu en qui crèieu.

Tres bastons al paraigüer,
sortiré i tiraré la clau.
Dues morts,
dos records,
jo sempre us duré al cor.

Ella i tu.
Tu i ell.

Comentaris

  • Que paraules!![Ofensiu]
    Inflamable | 05-06-2005 | Valoració: 10

    Ufff m'ha encantat!! de veritat no tinc mots per definir-ho, el oblits , les 7 cames...tot això no té importacia (en part si però..) si el que es mira és que sense un, l'altre ja no ho és. Quan has viscut ja la teva vida, l'únic que et queda és la companyia, per això moltes persones moren de pena o de soledat al veure que el seu còmplice s'ha anat, ara ja per sempre. La mort s'els emportà però ben segur que estaran junts un altre cop...en genenal, preciós!! Una abraçada!!

  • No tothom entent aquestes paraules (pensó)...[Ofensiu]
    °mEr° | 05-06-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, m'he sentit reflectida, com ho prodríen fer (tots)...

    Ja que...qui té la vareta màgica que ens tingui a salvo de qualsevol contratemps real a la nostra vida?

    Concís i preciós. Ets el XimXim; t' afegeixo als preferits. Gracies per la teva sensibilitat

  • Set peus[Ofensiu]
    kispar fidu | 04-06-2005 | Valoració: 10

    Uau! M'ha encantat aquest poema dedicat als teus avis! [Jo tinc un apreci especial cap a una de les meves àvies, si, l'he descobert últimament, m'adono que la miro i em fa somriure el veure-la contenta i amb ganes d'animar a la resta. No he arribat a conéixer els meus avis. Només les dos àvies. Algunes vegades m'he preguntat com hagués estat si ells no haguéssin desaparegut abans de que jo treiés el cap en aquesta vida.]

    Trobo un relat magnífic i ple de tendresa aquestes paraules que els hi has dedicat. I trobo que és un sentiment bellíssim i molt digne sentir aquestes emocions cap a aquestes persones, que a vegades llunyanes, són tan properes a nosaltres.
    Magnífica combinació Set peus, que acompanyat d'un passa, passa, crossa, bastó..., descriu els temps que passaven l'un amb l'altre, l'estimació que els seus cors junts desprenien, l'ajut mutuu que es donaven, el mirar per l'un mentre l'altre mira per ell. Estimació.

    Molt bonic! De veritat! M'ha encantat!

    [Merci pel teu comentari!!]
    Gemm@

  • records molt especials...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-06-2005

    Quina tendresa porten aquestes paraules. Els darrers anys de vida en que l'amor es converteix en moltes coses més, companyia, complicitat, compartir el pes dels anys, de l'enyor de la joventut i de la manca d'energia, de la pèrdua de memòria.
    Difícilment ningú pot substituir aquesta mena d'estimació tan especial, són molts anys emmagatezemats d'instants de vida...
    M'agrada les sensacions que transmets, aquests records tan vius, amb un regust d'enyor i melangia.
    Ells dos per sempre més formant part de tu.

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: