A quatre passes de Nadal

Un relat de: Saladina
Els AirPods m'avisen que acaben la bateria i encara em queden dos kilòmetres per arribar a casa. Que inoportuns pens, després d'aquesta setmana de no fer esport necessit que la música m'activi per arribar a l'objectiu proposat. Not com em passen factura els set dies per Alsàcia vivint amb el sucre pels aires, i quan només duc tres quilòmetres la fatiga física ja m'atrapa.
L'últim "pip" que ressona dels auriculars abans que s'aturin, m'indica que és hora de buscar un altre entreteniment que no siguin les lletres de les cançons, que després d'un mes sense actualitzar la llista de "cançons que m'agraden" de Spotify ja sé de memòria.
M'entretinc mirant les cases dels costats intentant desfocalitzar-me de la pressió que not sobre les articulacions. Madò Antònia fa ganxet mentre olora la sopa farcida que la cuidadora li està preparant per sopar, queden vuit dies per Nadal, però en els seus noranta anys no li ha fuit del cap com enginyar-se-les per aconseguir el que vol abans d'hora.
N'Aina i en Miquel, han oblidat que ja no hi ha el xiprer que els tapava la finestra de la sala, el veí el va fer tallar la setmana passada. N'Aina, nua, encén una cigarreta. Damunt el sofà i enterra es troben tirades les peces de roba de l'uniforme d'en Miquel, deixant entreveure una carnal benvinguda després d'un llarg dia de feina.
Na Maria vesteix la casa de festa. Sempre va més endarrerida que els altres. Una setmana després del pont de desembre s'ha decidit a treure la pols de l'arbre de Nadal, i engalanar-lo de boles luminescents d'estrena. Potser li han arribat tard si les va encomanar l'últim divendres de novembre, el dia que els comerços fan veure el blanc negre i les entregues es col·lapsen. Ha decorat els vidres amb els flocs de neu que la Marta i la Júlia han duit retallats de l'escola. Però de moment, a fora, continuem estant a vint graus. Estirada al sofà, la Júlia escriu en els Reis d'Orient una llista interminable de capritxos, sabent que de regals només n'hi arribaran cinc. La seva germana es troba asseguda a la cuina observant entusiasmada el calendari d'advent. La rialla de polissona a la cara, delata que dins el seu caparró estan lluitant la temptació i la tradició, i venç l'apetència de destapar el dia disset.
Ja només queden deu xafades per a obrir la barrera de casa dels padrins. Quan entr, com cada dia, el padrí està traient el Rummikub. Llavors, no em cal mirar el rellotge per saber que són les sis en punt. I, tot i que la bateria dels AirPods se n'hagi anat en orris avui, he corregut els kilòmetres objectiu en trenta-set minuts.
Puig escales amunt. I, després d'un pont de desembre on he treballat tots els festius, seguit d'una setmana de viatge intensa, vaig més endarrerida que na Maria. Però, a la fi, em decidesc a decorar la sala amb els dos nans comprats a Keysberg. Encenc els llums de l'estrella de fusta, que he col·locat enmig dels nans, i pens a redactar la carta als Reis d'Orient. A Baltasar li deman menjar sopa farcida asseguts tots a taula cada any per Nadal, a Gaspar continuar veient molts anys més cada dia a les sis com el padrí treu el Rummikub. I per acabar, li record a Melcior, que una benvinguda carnal de tant en tant tampoc no fa mal.

Comentaris

  • L'abre de Nadal. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-12-2022 | Valoració: 10

    Recordant els Reis Mags. Un relat molt descriptiu, que fa entendre les accions de tota una família. Demanar als Reis Mags, això està molt bé. Que la il·lusió que no falte. Encara que la vida està plena d'un materialisme total, sobre els Reis Mags.
    Bon desig per a Melcior.
    Molt entretingut.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Nadal[Ofensiu]
    Prou bé | 20-12-2022

    Un relat que descriu tantes coses i tan bé que potser no necessita gaires comentaris. Encara que sí que et vull dir que he gaudit molt llegint-lo!

    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Saladina

Saladina

21 Relats

55 Comentaris

5856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer a un poble de costa a Mallorca, on segueixo vivint després d'haver estudiat uns anys a Tarragona infermeria. Escric des de l'adolescència, tot i que els últims anys ho vaig deixar de fer. Ara en els meus 23 anys he tornat començar a teclejar sentiments, pensaments, experiències i d'altres relats o poemes on em deix endur per la imaginació.