Nit negre

Soc el protagonista d’aquesta història, però els fets succeïts no em permeten acabar-la.

Eren passades les dotze d’un dia gris d’estiu. Els núvols abundaven i ballaven, sense deixar veure la meravella de cel que sobrevolava l’Església de Santa Maria.

Havíem sortit del pis d’un amic, ebris i inconscients. Vam caminar cap al portal de casa, amb l’Anna i en Jan. De sobte un individu vestit de negre i encaputxat va posar-me la mà a l’esquena. L’Anna va agafar-me fort, i xiuxiuejant, va dir:

Corre!

Suant, vam arribar al carrer Giró. Semblava que l’encaputxat s’havia retirat i que, finalment, podíem respirar tranquils. Sense marge per poder inhalar per segona vegada, dos homes barbuts i forts van col·locar-nos una bossa a la cara.

Aaaaah! - cridava l’Anna
Què feeeu! - deia en Jan, amb un fort alè a cervesa.


Un a un, ens van pujar a una furgoneta. Allà, una veu més greu que el do, va explicar-nos el que passaria. Arribarem al local i seguidament, ens faran respirar amb màscares, les quals expulsaran gas somnífer. A continuació, ens adormirem i ens canviaran de roba, per a fer una suposada ‘sessió de fotos’.

Aleshores, vaig preguntar als meus amics si estaven bé. Però no hi va haver resposta per part seva. Una dona va contestar que sí, que estaven bé. També em va amenaçar, dient-me que no tornés a parlar. Com a mostra, em va fer palpar un navalla que feia aproximadament deu centímetres.

Una estona més tard, es va sentir la porta del conductor obrint-se, havíem arribat. Cadascú de nosaltres estava vigilat directament per un dels segrestadors. Abans de baixar, ens van col·locar unes manilles, per garantir que no ens poguéssim escapar. Escortats com un rei, van treure’ns la bossa de la cara i ràpidament, sense que tinguéssim la oportunitat de veure res, ens van incorporar una màscara amb gas somnífer, tal i com ens havien explicat anteriorment.

A partir d’aquí, no recordo res més. Només sé que, com cada dia, em va sonar el despertador a les set del matí.