Ni cafeteria, ni restaurant, ni vacances

-Demanen teamers per al seu pare invàlid que requereix aparells i tractament especial privat...sí, tu, aquells que són a la cafeteria cada dia, al restaurant cada cap de setmana i fan vacances per Nadal, Setmana Santa i agost.

-Demanen beques per als seus fills, sí, tu, aquells que tenen negoci i tres residències i van a la cafeteria a esmorzar cada dia, al restaurant sovint i fan vacances llargues. El darrer cop, un mes a Filipines.

-Demanen ajut social i, tu, com poden, els de l'ajuntament, accedir-hi, anant-hi ella amb les ungles de gel acabades de fer, venint d'un creuer, i que mòbil amunt mòbil avall la veus instal·lada a cafès, restaurants i tant més?

-Demana, aquell pobre, i aquell altre i encara aquell altre i, tu, els ofereixes una bona poma o taronja i una llauna de tonyina i un tros de pa i arrufen el nas, frunzeixen front i entrecella i se t'emprenyen, exigint diners, i vés que no et denunciïn per delicte d'enfotre't!

-Para, para el carroooo! Sembla ser que entra en els mínims el fet d'anar a cafeteries, restaurants i fer vacances.

-Mira, quan els necessitats no van amb roba tronada, sabates foradades, només tenen patates grillades per bullir però no poden pagar per coure-les...quan van a cafeteries o passen al nivell també restaurants i als nivells cinema, de compres a botigues, vacances, aleshores estan enredant.

-I els rics?

-Ni en parlo. Si jo fos Déu faria un món just. Faria un planeta immanipulable per l'humà, que estaria per sota animals i vegetals, així aprendria/recuperaria/sabria l'agraïment que cal a la vida sana, senzilla i natural. I fora res més.

-Ai, les teves utopies!

-I com que m'està entrant amargor i em vindria cor agre, tu, jo oooommm, millor qu miri d'assuavir-me amb una meditació noosfèrica...ooommmm!