Negre

del somni... val més no dir-ne. Tantes coses significa que seria impossible descriure'l.

Tan se val, no val la pena esforçar-s'hi... el somni és massa complex com per intentar definir-lo.

(aquesta sensació m'ha donat...). Curt pero amb complex missatge. L'he llegit un parell de cops i tot!

Anava a guardar-me els enllaços i deixar les lectures i comentaris per demà! però he vist que aquest no era molt extens i no he ressistit la curiositat.
Tot i que recordo que t'he llegit més d'una vegada. I com molts, pensant al principi amb una noieta, i dubtant-me més endavant! Ara ja ho tinc clar, però! i quan veig instants ja puc recordar aquella expressió tan dolça que sembla posseïr aquella màgia que captiva.

petons de bona nit! ens veiem per aquí i entre trobades!

Gemma

la precisió amb que tries les paraules més enllà de la fonètica i sobretot pel significat.

Però l'éxit del breu poema no ha estat pel que hi has escrit sinó pels buits que has sabut sembrar entre vers i vers.

Així el poema es reescriu en la ment del lector amb la seva propia collita de foscor i abisme.

I és que la poesia és per que és llegida.

Instant a Instant

i el teu poema m'ha semblat estrany, suggerent, i poeticament impecable. Deixes tots els camps oberts, pero no es refereix al negre i al vermell de la bandera llibertaria?. He aterrat aqui perque el meu ultim poema també te la paraula negre, i automaticament el meu cervell ha fet un link i m'ha vingut les ganes de comentar-te. Una salutació.

Chen.

i el teu poema m'ha semblat estrany, suggerent, i poeticament impecable. Deixes tots els camps oberts, pero no es refereix al negre i al vermell de la bandera llibertaria?. He aterrat aqui perque el meu ultim poema també te la paraula negre, i automaticament el meu cervell ha fet un link i m'ha vingut les ganes de comentar-te. Una salutació.

Chen.

el teu poema, breu i precís, m'obre la pell i em penetra.
Preciós d'imatges, contundent, però delicat.
Com un diammant. Res li sobra, res més li cal.
I el tan se val final... una divisa que diu tant!
No és el passotisme el que predica. És l'himne que ens fa seguir endevant.

Salut i força, company!

Xavier

l

Amb poques paraules, frases rotundes, contraposicions molt ben buscades que li ofereixen contrast en cada línea, el teu poema és compacte i dens.

Potser la rapidesa de la seva lectura tampoc li permet escletxes, de tal manera que la força resta continguda; només els punts suspensius li ofereixen un petit sospir que de seguit es clou amb un moviment, indiferent, d'espatlles...

Ben fet!

Aprofito el comentari per enviar-te una abraçada no per virtual menys càlida,
Unaquimera

com tu mateix.
Coratge i força transmeten els teus mots de foc.

petonassos!

gypsy


PD: quí és aquesta tonteta que hi ha sota meu?
JAJAJAJAJAJAJAJAJA


1-1

qwe bonic i ben fet.

que es esparver?

felixitats!

palloneta

M'agrada pensar que el negre és només la manca de llum i a sota, en realitat s'hi amaguen tots els colors...I els somnis sempre hi són, malgrat no els recordem...

bon poema!

m'ha agradat el vers del capvespre i la nit, feta esparver...

petons

angie