Natascha

Una minúscula cel•la
i ni un sol bri de llum.
Tot el que tens es redueix
a aquests pocs metres quadrats.

No tens nom ni identitat,
ets esclava del teu amo,
t’ha deixat totalment anul•lada.

El temps passa i no te n’adones,
res és senzill ni té explicació.
Et manquen les il•lusions i la vida,
la fe se t’escola entre els dits.

Un camí amb principi i sense final,
l’infern del macabre segrest,
l’horror ara es transforma en realitat.