Cercador
Nadal, també Dia dels Difunts.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Més enllà de la primitiva significació religiosa, el Nadal és la celebració familiar per excel·lència, i aplegar fills i néts —recordeu aquella cantarella "Vuelve a casa, vuelve, vuelve a tu hogar ... Vuelve a casa, vuelve por Navidad", versió cursi del "per Nadal, cada ovella al seu corral"— és un objectiu que, a Catalunya i altres llocs, la festa de Sant Esteve ajuda a assolir, almenys pel que fa als matrimonis, amb la fórmula d'un dia amb els pares d'ell i l'altra amb els pares d'ella.
En una alternança de vida i mort, els assistents a aquestes reunions es van renovant de manera imperceptible, passant el relleu de generació en generació: a casa dels avis, després a la dels pares i després a casa teva, on a més dels fills vindran els néts. És clar que els cicles només se succeeixen si tens fills... o nebots, a tot estirar. Si no, cada any que passa es van incrementant les absències i, si no tens la sort de morir abans que la teva parella, ja t'has quedat sol.
No recordo quina exactament, però hi havia una pel·lícula bèl·lica on es veia un grup de camarades en diferents moments de la campanya, i cada cop eren menys els supervivents; els altres, morts en combat, eren presències fantasmagòriques marxant al seu costat. Doncs bé, per a alguns els Nadals han estat experiències agredolces, on la memòria dels difunts pesava com una llosa i a taula cada any hi seia menys gent; l'únic que anava en augment eren les arrugues dels entaulats.
Si la gent que viu el Nadal així fos majoria, potser seria una bona iniciativa posar-se en contacte amb la jerarquia eclesiàstica per passar el Dia dels Difunts del 2 de novembre —que no és festiu i que es confon amb Tots Sants— al 25 de desembre. Però, com que no ho és, faré com que no he escrit això, i vosaltres, com que no ho heu llegit.
Comentaris
-
Ironia[Ofensiu]SrGarcia | 04-01-2025
Això que dius sobre Nadal es podria dir de qualsevol dia de l'any, pel mateix preu.
Ara, és impressionant la necessitat que tenim les persones de termenar el calendari i assenyalar alguns dies com especials. Tenim necessitat de rituals, som així.
Tot el que descrius no passa només amb la família, també passa amb les reunions d'amics; arriba un moment en què els absents pesen més que els presents.
Un relat entre l'amargor i la ironia, que és com s'han de prendre les coses que no són al nostre abast.
-
Tens raó[Ofensiu]Montseblanc | 03-01-2025
És ben bé així com ho dius. Sort que el temps passa ràpid i, així com és ell qui ens pren els estimats, també és ell qui corre com un boig i les festes passen en un sospir i ja encarem la primavera i vinga a girar la roda i nosaltres amb ella.
-
Nadal[Ofensiu]Rosa Gubau | 01-01-2025
Quan anava llegint el relat, m'anava fonent amb el seu missatge, La tristesa i l'enyorança també forment part, d'aquestes dades. Una crua realitat, que ens agradi o no, l'hem d'acceptar.
Salutacions i BON ANY Joan Colom!.
Rosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències sobre LUCIDESA.
- Va de marques.
- Nadal, també Dia dels Difunts.
- Una instància.
- Vint nanoocurrències sobre HIPNOSI.
- Cramer contra Cramer. [temps real de lectura : 16 minuts].
- Vint nanoocurrències sobre NOUS RECOMANATS EDITORA.
- Elena Francis, anys cinquanta.
- Vint nanoocurrències sobre PROFUND SECRET.
- El nombre e i la mare que el va parir. [temps real de lectura: 34 minuts]
- El metro fantasma.
- Vint nanoocurrències sobre PEL FORAT DEL PANY .
- Metàfores.
- Revetlla de cap d'any.
- Vint nanoocurrències sobre LA NIT.