Nadal particular

Un relat de: Xavier Lamarca

Hora tardana, fora els llençols.
Una mirada per la finestra: carrers ben sols.
Cançons cantades, cançonejades,
amb veu maldestre
Taules parades, engalanades,
per fer la festa.
Tots junts i sols.

Pot ser Nadal o una berbena,
s'hi fan negocis de tota mena
no cal pretext ni dissimul
i ja mesells, no ens fa cap pena
tenir, de franc, llogat el cul.

Molts se'n riuran de fer complanta
d'un vell enyor, d'una antigor,
però no m'espanta
quedar-me sol a dir que no.
Ara és Nadal
i és tot el seny fora raó
i tan se val si el foll li canta.

Potser és engany dels meus sentits
aquest anhel de pau incerta
però fa molts anys que em balla als dits
la descoberta

El meu Nadal no és plor senil ni gran festassa
I el pas del temps, feixuc o lleu, no l'amenaça.

Comentaris

  • Hola, Xavier[Ofensiu]
    Shu Hua | 07-12-2004 | Valoració: 10

    Encara no havia tingut el plaer de llegir-te i ara estic molt contenta. M'ha agradat molt la teva poesia I és que ho té tot: amb la rima, fa festa i amb el to, fas la ironia del Nadal.
    Molt bona. Felicitats i... bon nadal.

    una abraçada
    Glòria

l´Autor

Foto de perfil de Xavier Lamarca

Xavier Lamarca

27 Relats

50 Comentaris

42268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Quan escric davant la pantalla, de vegades els personatges se'm revolten i exigeixen que no traeixi la seva biografia. Jo els dic que només gracies a mi en tenen però, tossuts, es neguen a seguir el meu pla i actuen pel seu compte.
Quan això passa - que és el millor que pot passar - em limito a escriure la història que em dicten sense afegir-hi de la meva collita, sinó el que observo i penso que els passsa pel cap o per les vísceres.
De fet, escriure una historia no es altra cosa que deixar-se portar per una veu que xiuxeja a l'orella. No cal inventar res, tan els personatges de carn i ossos com els imaginats tenen vida pròpia, i si no en tenen val mes plegar i oblidar-los.
Però un cop el relat és acabat, i publicat soc jo qui es queda sol al darrera la pantalla.
La història ja no es meva, és de tots aquells que se l'han fet seva.