N de Nosferatu

N de Nosferatu

Li hauria agradat que fos una nit desplaent i boirosa,d´aquelles que conviden a romandre a casa.Capcot ha marxat abans d´hora,sap com acaba la història,és actor: Interpreta al comte Orlok,vampir cadavèric,ell és Max Schreck.
Max es perd dins les ombres de l´avinguda que envolta el parc,sobtadament el silenci es trenca per l´udol d´uns micos enrabiats.És home solitari,misteriós i de poques paraules.
És el 4 de març del 1922,és l´estrena de la pel·lícula “Nosferatu,una simfonia de l´horror” dirigida per Murnau.Al Saló de Marbre del Zoo de Berlin corren els últims metres de cel·lu-loide,un castell sinistre,la noia atractiva al llit posseida,els clarobscurs d´un vampir asse-degat de sang calenta.
S´encenen els llums,aplaudiments unànims...
«Impressionant! Esgarrifós,aquest Schreck!»,opina bocabadat l´Otto,periodista de vint-i-dos anys del sensacionalista Morgenpost,que assisteix a l´estrena.
Berlin bull,és l´avantguarda artística d´Europa,ciutat d´irreverents i pecaminosos cabarets.
Una setmana després,un capvespre tot passejant pel barri de Schöneberg...
—És ell!—exclama la Thea,de vint anys promesa de l´Otto, aturada davant la vidriera de la Granja Frau Hels.
Inconfusible la pal·lidesa,uns llavis tan vermells que espanten.
Assegut en una taula,Max Schreck solitari i golafre ataca per totes bandes un pastís flairat de mantega,s´empestifa les galtes amb granets de sucre,mentre xarrupa innocentment un cafè,
—Tindrà la pell freda...Com seran els seus petons?—es pregunta aterrida,tanmateix obre la porta i entra,vol esbrinar si es veritable la brama que s´estés per tota la ciutat.
Primmirat apareix l´Otto,una mirada circular,sospita també que l´actor és un vampir,s´esti-maria eliminar-lo per escriure un bon article.
—Thea aparta´t!—adverteix,empunyant una pistola.
L´actor irònic aixeca el cap i somriu.
—Il·lús,l´imprescindible per matar a un vampir...és una estaca directa al cor—diu tot mi-rant-li el coll a la noia—Oi bonica,segurament m´espera l´eternitat.


Pseudònim:
Rusbruc