Cercador
Mosaic
Un relat de: deòmisesTessel·la a tessel·la, construeixo la meva vida
I el degoteig del temps recopila
La veu del nacre i de l'eben.
Qui escoltarà el lament callat de la corda
Entre l'aigua esdevinguda brisa
Que canvia el seu rumb fix i la desorienta?
Tessel·la a tessel·la, omplo la meva vida
De llum i d'ombra, que em vigilen,
I no em deixen sol en el camí dels dies.
Qui escolta la meva queixa, per sempre buida,
Si el demà és un incert cor que em batega?
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978