Monòleg en el cementiri de Montjuïc . (del repte clàssic)

Un relat de: Atlantis
Monòleg en el cementiri de Montjuic.

Mira Ramon Molins de Pladevall les coses van diferents ara. Jo instal·lat a la part més alta de l’edifici on cada dia em toca el sol i veig el mar. Una estança petita sempre amb un pom de flors a l’entrada. La meva senyora se’ls gasta! . Abans era ella mateixa qui me les duia, però ara les fa portar perquè ja no pot pujar tantes escales. Primer eren vermelles, el color de la passió, després de vint-i-tres anys, de color blanc, el color de la lleialtat. Encara que viu amb el Cisco mai mai s’ha oblidat de mi.
I mira’t a tu, dorms arran de terra quan abans eres el de l’àtic i jo era el del soterrani, sense llum i amb molta humitat. Deixa’m dir-te però que els angelets que tens a l’entrada són una mica carrinclons.
No eres mala persona, però em tocaves els ous quan just a la migdiada em demanaves que et pugés el correu, o el menjar o que netegés el replà perquè tenies visites. Sempre en tenies: polítics, metges, advocats i fins hi tot algun poeta. Anaven a cal notari.
De tant en tant també tens un coixí de flors. La teva Gumersinda. Sempre em va caure bé. Es va preocupar que la filla i la dona seguissin vivint a la casa, quan vaig faltar i va ajudar a la nena amb els estudis. Es va fer advocada i té un àtic al Guinardó.
Jo, en el fons t’apreciava, ja dic que no eres mala persona, només una mica tibat, i ens vas donar feina, de porter i de neteja. Però ara, quan gaudeixo de l’escalfor del sol i et veig a tu tan fosc i pansit no puc deixar de pensar en veu baixa que es foti!!

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 08-02-2023 | Valoració: 10

    Bona i original conversa.
    M'ha agradat.
    Cordialment.
    MariaM

  • Cadàvers parlants....[Ofensiu]

    Fet i fet tots acabem al mateix forat....El teu relat és molt punyent, perquè llegint-lo m'he oblidat que la conversa és entre cadàvers. Has humanitzat aquests cosos putrefactes donant-los veu i això és d'una originalitat que no tothom té. Nil

  • Conversa de nínxols. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-01-2023 | Valoració: 10


    Quin monòleg més especial has descrit sobre en un cementeri, que es parlen entre ells. El dalt perquè està en el seu i el de baix, perquè sent la mort d'una altra manera.
    M'ha agradat la fantasia que li has posat entre ells. Amb crítica i humor.
    Enhorabona, Atlantis.
    Cordialment.

  • A dalt i a baix[Ofensiu]
    Prou bé | 31-01-2023

    S'han capgirat les truites a l'hora del descans etern!
    Un relat que en to d'humor diu moltes coses que fan reflexionar! Molt ben descrit tot plegat i amb llenguatge planer encara que acurat, ens transcrius un monòleg de bon escoltar.
    Amb total cordialitat

  • Agraïments[Ofensiu]
    MariaM | 30-01-2023

    Agraïda pel teu comentari "Comparació".
    Gràcies per seguir-me!
    Cordialment.
    MariaM

  • Genial![Ofensiu]
    llpages | 30-01-2023 | Valoració: 10

    Diuen que la mort ens iguala a tots, però heus aquí que en aquest relat hi tenim l'excepció que confirma la regla. Enginyós i molt ben escrit, m'ha fet somriure tota l'estona de lectura, el trobo molt original i encertat! Gràcies, Atlantis, per aquestes línies tan sorprenents!

  • Rancunia.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 30-01-2023

    més enllà de la mort. Un relat molt encertat i amb un toc d'humor, que fa que en un lloc, en principi trist, es transformi en un diàleg desde les plantes d'aquest edifici tan personal. El final boníssim.

    M'ha agradat molt

    Salutacions.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

164 Relats

1409 Comentaris

103092 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com