Moneda obtusa

La dualitat de la vida que ens impedeix veure més enllà. Som de dia, som de nit. Però on és el cor? Olorem i no olorem res. Saber percebre això i escriure-ho amb aquestes grans ratlles teves ha sigut un gran moment. La cara i la creu que tots tenim a les mans, o gairebé tots, i que tant se'ns en dóna com la guardem al fons de la butxaca, si de cara amunt o cara avall. Hauríem de fixar-nos-hi més. Una forta abraçada i fins aviat.

aleix

Un poema dur i crític que ens presenta amb gran encert les dues cares d'aquesta "moneda" que és el món. En una cara, s'hi dibuixa la conservació de la natura i la dels valors humans, en l'altra, el desfici de la rivalitat i la inconsciència.

Una metàfora molt ben aconseguida, Sergi; et felicito,

Pilar

El valor real de les coses, aquesta vida oberta a l'amor i a la narura que invoques, lluny de ser una Arcàdia primitiva, el Paradís bíblic del qual ens parlen nombrosos mites, és en aquest poema un projecte de futur, intrínsec a la denúncia del món que actualment barra el pas, amb la seva "putrefacta enganyifa" d'intercanvi de serveis i materials que en realitat estan sepultat per la construcció artificiosa i banal d'un valor d'intercanvi que no té en compte valos humans, ni tan sosl els valors reals d'una natura que ja estem devastant sense opció a la regenració dels seus recursos.
On anem? Cap a una nova moneda que tingui l'home per centre i eix? O a la cursa desenfrenada cap a l'autoimmolació?
Sospito que la poesia ens dóna, si no respostes, besllums de solucions, enigmes on cal endinsar-se per trobar camins de sortida.
Una abraçada,
franz