Cercador
Missió sagrada
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Missió sagrada
No negues la teva missió. Això si, és un pecat.
Vaig intentar negar-ne la meva i vaig patir com el profeta Jonàs. Et recordes d'aquest profeta? Ell tenia una missió i no va voler complir-la. Es va acabar empassat, mòlt, mastegat. És així que ens sentim quan neguem el nostre destí.
Enfronta la teva missió així que la descobreixis. No t'il·lusiones, les missions no són fàcils. No podràs joguinejar amb ells desafius que es van sorgint davant dels ulls. Sovint són cosa per adults, no per a nens. Tu no ets més un nen...recorda-te'n!
És pecat negar la teva missió. I els pecats es paguen patint les seves conseqüències. I saps perquè?... Perquè patim tant pel pecat de negació de una missió? Perquè tota missió és una missió d'amor. Quan negues la missió, negues l'amor. I què hi ha pitjor que negar l'amor? I perquè és una missió d'amor, no significa que sigui fàcil, lleu, ràpid, indolor. No... Però jo t'asseguro: és vida! La teva missió és vida. És vida per a tu i per a algú. I quan t'adones que tu portes vida la teva vida guanyarà un nou sentit.
Quan jo vaig negar la meva missió, vaig patir ràbia i indignació perquè no volia estar en aquella situació, volia la meva vida normal i corrent exactament com jo vaig somniar. Des de lluny podia escoltar les riallades del destí...
Vaig negar la meva missió per tres vegades. En la tercera m'he adonat de que no era només una coincidència d'esdeveniments. Hi havia una raó massa forta perquè les mateixes coses passessin. Em van dir que era jo que queia en els mateixos errors, que era tossuda, orgullosa...si, si...tenien raó, però era perquè no volia lliurar-me. No volia veure. No volia acceptar que cap de les coses no són com nosaltres desitgem. La vida és lliure per donar-te el que ella vulgui.
Quan jo vaig reconèixer el misteri, tot va canviar. Jo vaig canviar. Vaig partir menys, vaig tenir més alegria, vaig tenir més raons per viure, vaig acceptar la missió, vaig rebre el perdó per el meu pecat...vaig tenir, per fi, l'amor.
Maria Pilar Arantes
No negues la teva missió. Això si, és un pecat.
Vaig intentar negar-ne la meva i vaig patir com el profeta Jonàs. Et recordes d'aquest profeta? Ell tenia una missió i no va voler complir-la. Es va acabar empassat, mòlt, mastegat. És així que ens sentim quan neguem el nostre destí.
Enfronta la teva missió així que la descobreixis. No t'il·lusiones, les missions no són fàcils. No podràs joguinejar amb ells desafius que es van sorgint davant dels ulls. Sovint són cosa per adults, no per a nens. Tu no ets més un nen...recorda-te'n!
És pecat negar la teva missió. I els pecats es paguen patint les seves conseqüències. I saps perquè?... Perquè patim tant pel pecat de negació de una missió? Perquè tota missió és una missió d'amor. Quan negues la missió, negues l'amor. I què hi ha pitjor que negar l'amor? I perquè és una missió d'amor, no significa que sigui fàcil, lleu, ràpid, indolor. No... Però jo t'asseguro: és vida! La teva missió és vida. És vida per a tu i per a algú. I quan t'adones que tu portes vida la teva vida guanyarà un nou sentit.
Quan jo vaig negar la meva missió, vaig patir ràbia i indignació perquè no volia estar en aquella situació, volia la meva vida normal i corrent exactament com jo vaig somniar. Des de lluny podia escoltar les riallades del destí...
Vaig negar la meva missió per tres vegades. En la tercera m'he adonat de que no era només una coincidència d'esdeveniments. Hi havia una raó massa forta perquè les mateixes coses passessin. Em van dir que era jo que queia en els mateixos errors, que era tossuda, orgullosa...si, si...tenien raó, però era perquè no volia lliurar-me. No volia veure. No volia acceptar que cap de les coses no són com nosaltres desitgem. La vida és lliure per donar-te el que ella vulgui.
Quan jo vaig reconèixer el misteri, tot va canviar. Jo vaig canviar. Vaig partir menys, vaig tenir més alegria, vaig tenir més raons per viure, vaig acceptar la missió, vaig rebre el perdó per el meu pecat...vaig tenir, per fi, l'amor.
Maria Pilar Arantes
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!