M'HAN PRES EL PÈL

Un relat de: Rosa Gubau
M’HAN PRES EL PÈL


Avui, és el nostre aniversari; l’Anna està especialment eufòrica, i atès que sempre està a l’aguait, ha escoltat algun xiuxiueig al seu entorn, que no l’ha deixat gens indiferent. Intueix que els seus amics, la volen sorprendre amb una gran festa.
Per aquest motiu ha decidit anar a la perruqueria, i no a qualsevol, aquesta vegada, vol regalar-se una tallada de cabells, feta per un bon estilista.
Ha sentit a dir, que creen nous loocs i pentinats, tenint en compte l’edat, el físic, i la personalitat de cada client. I com que és molt coqueta i un pèl agosarada, “tot el contrari que jo” es vol sentir especialment esplèndida en un dia com aquest.
Ens acomiadem, i em recorda la meva promesa. No comentar-ho a ningú i fer-me el mateix tall que ella; som bessones, des de ben petites, tenim una gran complicitat, i sempre ens ha divertit jugar amb el nostre semblant.


- Bé, si no m’equivoco crec que aquesta és la cèlebre perruqueria. Dono una ullada ràpida des de fora, i sense pensar-m’ho dues vegades, ja soc dins. La benvinguda és espectacular, amb una d’aquelles ensabonades no massa naturals que ratllen la comèdia, tan sols els falta desplegar-me una catifa vermella per fer-me el passadís. Un luxe de local, certament, però em crida l’atenció veure només gent jove... I amb els ulls tapats? Que estrany.
Sense ànims de cridar l’atenció, que ja tinc una edat, no em qüestiono res, avui gaudiré i em deixaré portar.
Tot seguit, i sense cap mena de pregunta, m’acompanyen al rentador de caps, em col•loquen un munt de capes i tovalloles a les espatlles, i em plantifiquen l’antifaç.

Ara relaxat Anna, que estàs en bones mans. I entre la música, el massatge de la butaca, els amables dits de la perruquera, rentant la meva llarga i rinxolada cabellera, i els ulls tapats, em quedo endormiscada, fruint d’aquest plaer.
En un tancar i obrir d’ulls, m’agafen el braç i em porten a seure en una altra butaca. Començo a escoltar el tris-tras de les tisores, l’escalfor dels assecadors, l’olor desagradable dels tints... i en un moment d’aclaparament faig l’intent de treure’m l’antifaç, però, una mà ràpida com una fletxa amb el suport d’una contundent frase m’ho impedeix: No, si us plau, perdria tot l’encant! Confia en nosaltres, som bons professionals. Doncs res, a confiar.
Ara toca treballar les cervicals: Abaixa el cap, mira amunt, mira avall, gira a l’esquerra, ara a la dreta, ara ben quieta... Un no parar.

Per fi, uns instants de silenci i quietud, que en un tres i no res, són interromputs per la veu entusiasta del perruquer. Espectacular! Em treuen el tapa ulls, miro al mirall i faig un bot de la butaca, que em quedo amb la boca oberta i la mirada congelada.
Ni un espantaocells em pot fer la competència! Punxes per tot arreu, i una immensa taula de colors escampats a la babalà, en el poc pèl que m’han deixat.
Em queixo d’allò més, i pregunto enfurismada, què significa aquest despropòsit, i la resposta em fa sentir ridícula com mai.
No has llegit el rètol de la vidriera? Ho diu ben clar. Avui és el concurs anual de talls extravagants, i si guanyes, podràs venir un any de franc! Val la pena participar-hi, oi?
Pena és el que jo tinc ara, quin desgavell, un any és el que trigaré a refer-me d’aquest ensurt. Ni de lluny em podia imaginar, que existien aquesta mena de competicions, i no per manca de pistes per sospitar quelcom, n'està ple. Maleïda precipitació.Tan espavilada que em creia i que il.lusa he estat. Ni tan sols el premi dels nassos em serveix de cap consol, tot al contrari, Deu nos esguard de tornar.
I quina explicació li donaré a l’Helena? En quin embolic m’he fotut!

No m’han pres el pèl, me l’he deixat prendre. Aquesta vegada sí que he fet el passerell. Mira que en soc de capsigrany!
Sense excusa possible per evitar-ho, passo per caixa i ho acaba d’arrodonir del tot. Compto fins a deu, preparo l’equip de camuflatge, em plantifico la gorra, la bufanda, les ulleres fosques... i foto el camp.
De forma sobtada, l’ensurt ha canviat de mans. L’Helena ha patit un desmai.


Rosa Gubau

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    MariaM | 04-12-2022 | Valoració: 10

    Una "aventura" molt ben explicada.
    Ai, qué se n'ha fet de la nostra imatge!
    Molt bé!
    Gràcies pels teus comentaris " Distracció..." i "Curiositat".
    Cordialment.
    MariaM

  • Agraïment....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 03-12-2022

    doble. Per l'opinió i pel prec que demanes pel teu nebot. Per la meva part hi pots comptar del tot. L'esperança és l'últim que hem de perdre.

    Una forta abraçada.

    Rosa.

  • Despropòsit![Ofensiu]
    Nil | 02-12-2022

    En català nostrat "prendre el pèl fóra "aixecar la camisa", pero en aquest excepcional cas "prendre el pèl" s'adiu com anell al dit. I és que llegint-te m'has fet asseure a la butaca de la perruqueria o a "ca la pentinadora", tal com deien les nostres àvies. M'he sentit incòmode fins i tot pel tracte fred rebut per la que tallava els cabells...., quin despropòsit! Fet i fet no sé pas si hagués estat pitjor encara si haguessis recaigut en mans d'una escola de tall, en el primer dia de classe....Enhorabona!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-12-2022

    Hola, Rosa Gubau: Et comente que sobre el meu poema DESESPERACIÓ, em dius que és Paraula que és rebuda dolorosament. Sí, portes raó.
    El text que t'adjunte ve a col·lació al meu poema. Llig-lo amb atenció, que és molt impressionant.

    Hola a tots i a totes, per primera vegada vos demanem amb fervor, que ens ajudeu a resar pel meu nebot Hugo Molero, té dotze anys i fa uns quants anys que està lluitant amb un càncer d'os en una cama i ja li llevaren l'os perquè tenia una placa de metall, però al final el pròxim dia u del dijous que ve li la tallaran i damunt té metàstasi en els pulmons i estem sobresaltats. Necessitem molta oració, és l'únic que es pot demanar per Hugo Molero. Ell sap com està i pateix molt.
    Gràcies a tots i totes i esperem que reseu molt.

    Cordialment.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-12-2022

    Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema Desesperació. M'ho has enfocat molt bé, la idea.
    Cordialment.

  • Jo passaria una vergonya...[Ofensiu]
    Bonhomia | 01-12-2022 | Valoració: 10

    Merci, Rosa, pel teu comentari. Com pots suposar és la descripció d'un desnonament.
    El teu relat està molt ben construït, quasi perfecte. El cas és que escollir una nena petita com a protagonista també és un gran encert.

    En fi, encantat de llegir-te i salut!

  • Bona història [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-12-2022 | Valoració: 10

    Llegit amb interès i ganes el Relat. Bona història. Enhorabona Rosa.
    Gràcies pel teu comentari al meu Relat sobre Negociar. Important afecta ambdues parts.. Ben cert.
    Salutacions cordials,

  • segueix[Ofensiu]
    Atlantis | 29-11-2022

    Perdó per la falta malla per mala. I dir-te que el títol és molt encertat. Trobar un bon títol diu molt del text. L'explica. .

  • humor o malla passada?[Ofensiu]
    Atlantis | 29-11-2022

    Un relat ple d'humor o de mala passada.. ben escrit, malgrat em queda el dubte...qui va a la perruqueria? L'Ana o el marit?

    L'he tornat a llegir i ara veig que es refereix a l'aniversari de dues germanes bessones . Si? Perquè parla de l'Helena, però no sembla que vagin a la mateixa perruqueria...

    Segurament ha estat una mala o ràpida lectura meva, però potser estaria bé que ho fessis més explícit al començament.
    Malgrat l'objecció dels rols en aquests relat, estic d'acord amb llpagès que la teva escriptura ha guanyat molt amb el temps.
    Segueix així.

  • Més que distret![Ofensiu]
    llpages | 28-11-2022 | Valoració: 10

    El que comença com una pacífica visita a cal barber, acaba amb una sorpresa ben amagada. L'anècdota va agafant força a mesura que avança la lectura. Benvolguda Rosa, la teva escriptura va guanyant amb el temps!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-11-2022

    Bona vesprada, Rosa: Gràcies pel teu amable comentari al meu poema “Que gran dilema”. Bona resposta m'ha fet.
    Cordialment.

  • Un final enginyós i interessant: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-11-2022 | Valoració: 10


    Un relat que m'ha entretingut molt i és interessant a l'hora de saber que t'han pres el pèl.
    La frase que més m'ha agradat és: No m’han pres el pèl, me l’he deixat prendre. Ha, ha, ha.
    Molt ben redactat, Rosa.
    Enhorabona.
    Cordialment.

  • Sorpresa final[Ofensiu]
    Marina i punt | 27-11-2022

    Et vas imaginant que n'ha de passar alguna però el final no deixa de ser sorprenent. Un relat molt divertit i imaginatiu.

    Salutacions

    Marina

  • Concurs[Ofensiu]
    Prou bé | 27-11-2022

    Renoi quin concurs! I renoi! Quin relat tan divertit i tan ben explicat. Ens condueixes a
    la sorpresa de la mà de la protagonista. I el final... Lògic! M'ho he passat molt bé!
    Amb total cordialitat

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

41 Relats

390 Comentaris

14614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Nascuda a Mataró el 1957, sempre he estat i sóc una persona amb moltes inquietuts, a nivell laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n.

rosaguf@hotmail.com