Metro

METRO.

Malgrat fer veure que llegia, la dona se sabia observada. Feia temps que, de tant en tant, coincidien al mateix vagó. Quan això succeïa, ell sempre procurava col·locar-se prop d’on ella seia. Palplantat, aguantant l’equilibri aferrant-se a la barra, no es molestava en dissimular el seu interès. La dona, fent-se la distreta, aixecava la vista adesiara, li aguantava la mirada un segon i, somrient, tornava a la lectura. Llavors s’entretenia fent-se tirabuixons a la melena atzabeja. Aquell dia però, després d’allisar-se el cabell sobre la sina, deixà lliscar els dits cap a l’escotadura de la brusa i, calmosa, alliberà el primer botó del trau. Aleshores, esmotxant el perla setinat de la tela, s’abocà endavant, sobre el llibre, per a que ell podés penetrar amb la mirada la penombra de l’escot. Al cap d’un moment, entremaliada, repenjà de nou l’esquena al seient i, sense deixar de llegir, introduí la mà sota la tela. Ell l’endevinava jugant amb el mugró, pessigant-lo, empetitint l’aurèola amb les carícies imperceptibles d’uns capcirons enjogassats. Podia notar com la respiració de la dona s’accelerava i com se li enrojolava la pell. A l’instant, la brusa s’empeltava de mugró i els oronells, excitats, bategaven una lletania de delit mentre les dents mossegaven delicadament el llavi jussà. Podia veure com les cuixes es buscaven, intentant fusionar-se, i el ventre s’encongia. Dementre, l’home, procurava amagar l’erecció rere el portafolis, desitjant que el trajecte no s’acabés mai. Sabia però, que la propera parada era la de la dona que, igualment conscient d’aquest fet, aturà el ritual quan el comboi començà a desaccelerar. Aleshores, encarant-lo, el repta amb la mirada. Ell respongué apartant el portafolis.
Somrient, la dona s’aixecà, posant-se rere seu mentre esperava que les portes s’obrissin. Llavors va notar com una mà decidida li magrejava la natja. S’estufà. Encara no sabia que ella li havia ficat una nota a la butxaca del darrera dels texans.



Pseudònim: Hedi.