Cercador
Millions Of Stars (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 5)
Un relat de: deòmises- Compartir:
El misteri envolta les estrelles en el seu
Llarg viatge cap a la llum eterna:
Creixen en l'ànima de corda
La veu del cristall i l'aigua de les llàgrimes vessades
Qui compta el nombre de desitjos
Que els homes han demanat si és infinita
L'avarícia per tenir
El que ens és inabastable, que dura fins que ho aconseguim?
Així brilla la llum, com si hagués
De ser l'última vegada, i resta en l'ull
Obert de l'estel, en tot el seu cos: la seva
Vida lluminosa, àvida per tenir-la, es consum
Lentament, com els desitjos humans, els desitjos més efímers
/En l'estany del firmament, milions de gotes de llum /
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306648 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978