Rendez-Vous À Paris (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 3)

Un relat de: deòmises

…Paraules lligades a l'infinit per a portar els somnis
De la veu cap a una terra desconeguda
Mentre les portes del silenci es tanquen
Mil cops després d'haver-les travessades…

Paraules lligades al record per a oblidar-les al llarg de la vida…

Paraules enllaçades es lliguen al voltant
Dels sons més estranys per a aconseguir la metamorfosi
MeTaMoRFoSi
D'esdevenir inintel·ligibles
Mentre la corda, crescuda en el cos, s ‘ a l l a r g a
I els tanca les portes del soroll, encara per travessar,
Sense conèixer el rostre del futur,
Quedant en el vestíbul del present, sentint els ressons
De la queixa de la fusta, el lament de les frontisses, esperant la cita que no arribarà…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306033 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978