Cercador
Silhouette (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 12)
Un relat de: deòmises- Compartir:
Si els cants de la llum creixen en l'esperit
I acaben amb la fam de la foscor obscura
-Lament del demà adormit-,
He de seguir perdut en la nit que augura
Ombres perpètues d'oblit,
Unes ombres eternes plenes de malva,
Enmig de la soledat,
Tement el futur, tenint por del passat?
Tindré l'eternitat de la claredat
En l'ànima, mentre em salva.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307078 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978