Give Me A Sign (Sic Lux Lucet/Metamorphoses, 10)

Un relat de: deòmises

…Fes-me un senyal per saber si demà
Puc seguir esperant-te, llum del meu viure,
En la soledat de guardar el record de l'absència…

Em perdo entre els indicis enviats
Per la pena; m'envolten amb milions
De signes i em confonen creient-los teus,
Desorientat enmig del no-res, creient-me al teu costat…

Em perdo en el rastre deixat per tu la darrera
Nit en què vaig arribar a tocar la teva puresa,
Estrella, i vaig besar les resquícies de l'ahir,
Amuntegades per mi en la teva ànima;
Em perdo sense saber la veritat,
Aturat en la pila de falses pistes
Abandonades en el meu vagareig per trobar-te;
Em perdo amb l'esperança de repetir l'única pregària:
Fes-me un senyal per saber si demà et tindré…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306590 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978